El comerç del circ

Trobo abominable l'ús pejoratiu que han pres algunes de les paraules del món del circ. El terme pallasso, per exemple, transformat en arma llencívola per desqualificar algú. Malament rai si et diuen pallasso al carrer. O el mateix circ. Quantes vegades no sentim a parlar del circ de la política? Hi ha més de quatre-centes mil entrades a Google, sumant la frase en català i en castellà, que responen a aquestes cinc paraules: “el circ de la política”. També és pejoratiu parlar del circ del futbol o el circ de la tele. Tot allò que abans es menystenia comparant-ho a una casa de barrets ara és titllat de circ. Tant de bo algun d'aquests circs espuris fos tan interessant com els circs clàssics! A mi m'agrada el Circ Cric de Tortell Poltrona perquè és capaç d'explicar històries sense renunciar a mostrar les habilitats més prodigioses. No m'agraden els circs amb ferum de pixats, com els que visitava de nen, plens de tigres fatxendes, cavalls de sínia i elefants cirròtics, però m'agrada el Cirque du Soleil. El paradigma del nou circ del segle XXI, més a prop del teatre dels Comediants o de la Fura dels Baus que no pas del Gran Circo Americano. Sense animals, amb instal·lacions confortables, espectacles poètics i números acrobàtics memorables que barregen la gimnàstica i el ballet. Aquest Corteo que ara ha arribat a Barcelona (a la Plataforma del nonat Zoo Marí, ai) és molt recomanable, té els sants pebrots d'explicar la història del funeral d'un pallasso d'una manera ben vital, amb un ritme impecable i uns números circencs de gran bellesa que fonamenten el seu interès en l'aparent simplicitat d'execució, sense grans artefactes tècnics. Les trapezistes salten sense trapezi, de mà en mà, i els millors números d'equilibrisme es couen als capçals dels llits o dalt d'una escala de pintor. Matrícula d'honor, doncs, pel funeral del pallasso i llarga vida al Cirque du Soleil.


Sobta, però, que la veu de megafonia no pronuncïi el nom de cap artista i, en canvi, cridi amb entusiasme el nom dels vuit patrocinadors principals com si fos l'equip titular del Barça. I és que el Soleil és més que un circ. El recinte obre una hora abans de la funció perquè el públic pugui badar per la zona comercial ambulant en què han convertit el vestíbul del temple. Lògicament, hi ha bar, amb menús de crispetes, refresc i M&Ms per 17 euros, i un munt de productes de merchandising circenc més o menys previsibles etiquetats amb el preu en vuit divises: dòlars de Canadà, USA, Austràlia, Hong Kong i Singapur, euros, francs suïssos i lliures esterlines. L'aficionat incontinent pot comprar el programa i una màscara per 12 euros, paraigües infantils per 14, barrets de follet per 15, ratolins d'ordinador per 19 o mocadors de coll per 25, tots amb el logo assolellat del circ. Però també pot comprar roba a la botiga Desigual Cirque du Soleil, amb dissenys exclusius al·lusius, i altres mercaderies que fan repensar el mateix concepte d'anar al circ. Per exemple, un molinet per moldre pebre (d'oferta) per 52 euros, bosses que farien les delícies de Rita Barberà per només 69, samarretes fetes al Marroc per entre 59 i 75 euros, o un minijoier amb calaixets de fusta rogenca, etiquetat com “Massai Exotic Wood Box” que l'espectador necessitat de joiers exòtics es pot endur per només 139 euros. Badant durant la mitja part, prou llarga per repensar-te què podries comprar, vaig trobar les dues joies de la corona: un gerro groc per 299 euros i una màscara de carnaval d'inspiració veneciana per 425. No debades el mot Soleil, invertit, es llegeix Líelos. El circ del comerç? No! El comerç del circ!

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 31 de gener de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma