diumenge, 8 de gener de 2012

Els que juguen i els que miren els que juguen

De tant en tant, un cop l’any, m’agrada parlar de futbol en aquest espai reservat per a contemplacions més superficials, i avui em sembla que és un bon dia. Escric des del diumenge, sense saber el resultat de l’Espanyol-Barça que es jugarà d’aquí unes hores —ahir a la nit per al lector—, però aquesta incertesa és només una anècdota davant la decisió que es pren avui a Zuric: qui serà la Pilota d’Or de l’any 2011, si Xavi o Messi. (Entre els finalistes també hi ha Cristiano Ronaldo, però no el compto perquè no em ve de gust, què carai, els aficionats som així d’injustos.)

Xavi o Messi, dic. Si els periodistes, futbolistes i entrenadors que voten són uns romàntics, si pensen en la necessitat de reconèixer una trajectòria que s’ha imposat des de la regularitat i la influència en el joc, qui hauria de guanyar és Xavi. Si, en canvi, pensen estrictament en la temporada passada, qui guanyarà sempre és Messi, això ja ho sabem. El que m’agrada és que tots dos futbolistes representen l’aliatge perfecte del Barça actual, tant pel que fa a l’origen, com a la concepció del joc, la mentalitat guanyadora i les ganes d’espectacle. Aquest és un detall que a vegades s’oblida: l’origen del futbol com a esport és l’entreteniment, tant dels que juguen com dels que miren, i alhora es converteix en un exercici de memòria, que ens fa tornar a la nostra infantesa. És a dir, tots volem ser Messi quan dribla i xuta, o Xavi quan rep, alça el cap i passa.

Si em deixessin passar un dia —un dia de partit— dins el cap d’un jugador de futbol, triaria Xavi. Si m’hi deixessin passar tota una temporada, triaria Messi. Sent Xavi descobriria el plaer de marcar el ritme, d’obrir espais, de fer que els altres jugadors es moguin al meu voltant mentre penso “pilota, vine cap aquí” i la pilota, obedient, ve. Si fos Messi tota una temporada, partit a partit, gol a gol, viuria la necessitat extrema de jugar, les ganes de no perdre’s ni un minut (encara que estigui una mica empiocat i l’entrenador rival faci una rebequeria perquè jugo mitja hora i marco dos gols). Veuria el futbol com un joc de futur, i no de passat, on cada partit és una oportunitat per experimentar. Em deixaria portar per la intuïció, sense pensar-hi gaire, i tot aniria molt de pressa. En un dia com avui, si jo fos Messi, voldria que Xavi guanyés la Pilota d’Or perquè ell em fa millor. Si fos Xavi, en canvi, estaria segur que la guanya Messi.

Jordi Puntí, El Periódico, 9 de gener del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir