Il giorno più bello

Coberta i contracoberta d'Il Gazzettino 
Un dels efectes secundaris de treballar el pensament lateral és que ho relaciones tot. Et fixes, per exemple, en les persones que exerceixen un ofici relacionat amb el seu cognom. Dir-se Gratacòs i exercir de dermatòleg, ser el responsable de la pitjor gespa del Camp Nou i dir-se Campreciós de cognom o exercir de governador civil a Girona durant el franquisme amb el bulliciós nom d'Armando Murga. El vilanoví Jordi Minella té una de les millors col·leccions de ludogenealogia que conec. La seva última troballa és una perla: el magistrat encarregat de la querella presentada per les càrregues policials a la plaça Catalunya es diu Porres, Josep Maria Miquel Porres! La ludogenealogia és una ciència inútil deliciosa. Si els cognoms ens predestinessin  en comptes d'escriure aquest rum-rum estaria tallant fusta o treballant de guarda forestal, però no em diguin que l'atzar no és una divinitat capritxosa.
 
També existeix la ludomaquetació: la relació xocant entre els anuncis que publica la premsa escrita i les notícies amb les quals comparteixen pàgina. Tinc retallada de fa temps una pàgina sensacional d'El Periódico. La notícia obria  a cinc columnes i acabava embolcallant la imatge d'un anunci  que s'enlairava més enllà de mitja plana. La peça informativa il·lustrava una operació policial que havia permès comissar dos mil quilos de cocaïna a l'aeroport de Vitòria. L'anunci era d'Iberia. El fons, nevat. En primer pla, una nena moníssima posava cara d'eufòria continguda mentre aguantava amb les dues mans un ninot de neu en forma d'arbre de Nadal que, sota l'influx de la notícia que presidia la pàgina, semblava un munt de cocaïna. 

Aquests dies, les imatges del Costa Concordia fotografiat des de tots els angles conviuen a molts diaris amb anuncis xirois que ens ofereixen viatges en creuer. L'efecte és molt impactant, perquè els anuncis mostren imatges glamuroses del creuer ofertat, que contrasten vivament amb les del naufragi. Abans i després, com si diguéssim. Ara bé, en el cas d'Il Gazzetino el contrast ha estat demolidor, perquè just l'endemà del naufragi la portada del diari era una imatge del creuer sinistrat (“Naufragio al Giglio, 40 dispersi”) mentre que la contraportada reproduïa a tota pàgina un anunci romàntic del mateix creuer (“Per il giorno più bello della tua vita vinci una crociera sulla Costa Concordia”). És obvi que aquella nit la descoordinació entre redacció i marqueting va ser digna de les arts moldaves del capità Schettino, però la pregunta que ens hem de fer és: es coordinen gaire els responsables de la informació i de la publicitat d'un diari? La resposta és no. Gens ni mica.

Ho vaig compartir a les xarxes socials i he rebut desenes d'exemples espectaculars que avalen el no. N'hi ha de tots els diaris, també de La Vanguardia. Portada del 7/4/11, encara només en castellà: “Mas reclama sacrificios para no hipotecar el futuro. Política 11”. Just a sota un anunci de BMW amb l'eslògan: “Imagina el futuro”. Els meus favorits són dues comentades portades d'ABC en les quals l'obertura contrasta amb un petit anunci inferior. En una es veu Strauss-Khan, abatut. Hi llegim “Escándalo sexual en el FMI” just per sobre de l'eslògan d'un anunci de Boston Medical Group: “El sexo es vida (¿Problemas de erección, eyaculación precoz?)”. L'altra és més recent. Foto col·lectiva de tres presidentes autonòmiques: Rudi, Aguirre i Cospedal. Titular: “Presidentas”. L'anunci de sota diu: “¿Menopausia? Somatoline Cosmetic. Específico menopausia”. Doncs potser que informació i publicitat comencin a coordinar-se.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 23 de gener de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma