Llevar-se?

Encara que sembli mentida, només fa un trimestre que Josep Guardiola va pronunciar la frase que comença “si ens aixequem ben d’hora ben d’hora ben d’hora...” i acaba amb un encoratjador “som un país imparable”. Val a dir que ja sembla una parèmia de les de tota la vida, transmesa d’avis a néts, però no va ser fins al 8 de setembre de 2011 que l’entrenador del Barça la va dir en rebre la medalla d’or del Parlament. Després tothom l’ha repetida, se n’han fet variadíssimes caricatures i, ara per ara, no sembla que ens hagi d’abandonar. Doncs bé, l’exitosa ocurrència de Guardiola ha tingut un dany col·lateral des d’un punt de vista lingüístic. El verb aixecar-se hi està ben aplicat, però té un sentit més ampli del necessari per indicar el que Guardiola va voler dir. Ens aixequem del llit, sí, però també de les cadires, dels sofàs i del terra. En canvi, hi ha un verb genuí que només s’aplica a aixecar-se del llit: llevar-se. Guardiola podia haver dit “si ens llevem ben d’hora...” però va optar per un hiperònim com aixecar-se. El significat dels hiperònims sempre és més ampli. Embarcació és hiperònim de canoa, per entendre’ns. I aixecar-se, o alçar-se, ho són de llevar-se. Aixequem-nos d’hora, però no deixem de llevar-nos.

Màrius Serra. El Punt-Avui (Suplement Cultura). Dijous, 26 de gener de 2012 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma