Aquests
dies, per raons esportives, circula molt el gentilici mirandès. De fet, el Club Deportivo Mirandés que s’enfronta
a l’Espanyol a la Copa és un club castellano-lleonés ubicat a Miranda de Ebro,
província de Burgos. Els lleonesos són ben capaços de relacionar esport i
cultura, tal i com ho demostra el nom del club de futbol de Lleó: la Cultural
Leonesa. Però el mirandès és, també, una llengua romànica tan desconeguda com
fàcil d’entendre. Llegim-ne un text autoal·lusiu escrit en mirandès tal i com
el reprodueix la Viquipèdia: “L mirandés ye ua lhéngua falada ne l stremo
nordeste de Pertual, na frunteira cun Spanha, nua region que ten al redor de
450 (quatro cientos i cinquenta) km2, formada por quaije to l cunceilho de
Miranda de l Douro , i por alguas aldés de l cunceilho de Bomioso , ne l çtrito
de Bregança, region de Trás-ls-Montes. Stima-se que haba acerca 15.000”. És a dir, que la Miranda del mirandès no és pas
d’Ebre sinó del Duero (Miranda do Ouro, en portuguès) i que els quinze mils
parlants de mirandès tenen els seus drets lingüístics reconeguts per una llei
portuguesa del 29 de gener de 1999. El reconeixement del mirandès com a llengua
està en debat. De moment, la Unesco el situa sota el paraigua de la llengua
lleonesa.
Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 19 de gener de 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari