Nomcosar?

 
Fa anys que rebo els regals de rodamots.com, la distribuïdora verbal que el lingüista Jordi Palou mena a la xarxa. Cada missatge conté una expressió i les seves circumstàncies: definició, etimologia, un passatge que n’il·lustra l’ús i enllaços. Fa unes setmanes el rodamotaire Palou va enviar el verb nomcosar, definit dom “donar nom a una cosa” i acollit a una etimologia clara: “De nom, del llatí nomen, mateix significat, i cosa, del llatí causa, ‘causa; assumpte, afer’; de la segona accepció es va convertir, ja en llatí vulgar, en sinònim de res, ‘cosa’”. El passatge que n’il·lustra l’ús és de Biel Mesquida i fa així: “Si sols tingués un nom/ enrevoltat de totes les coses/ només un sol mot/ per designar-les/ passaria el nom per cada cosa/ fins a nomcosar-la”. Un dels enllaços ens en dóna la clau. Xavier Rull proclama: “Inventeu paraules, que és sa”. Mesquida és un difusor de salut verbal. El seu doll, cada cop més intensificat per l’activitat blogaire a la Plagueta de Bord, conté moltes gotes de neologia. A les Illes el verb nòmer (dir-se, anomenar-se) és ben viu. En un món en el qual et poden demanar Què noms? i tu respondre Jo nom Màrius, no tindria nom que si et demanen Què fas? no poguessis respondre Nomcòs

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 5 de gener de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma