Sang de la teva sang

M'agrada el fuet. I el pernil. I la botifarra blanca o negra o dolça, i el bull, i el bisbe, l'espetec, la somaia, el xoriço, les baldanes, la secallona i la majoria d'embotits que surten del porc. Ara mateix, mentre escric aquestes ratlles de títol sanguinolent m'estic cruspint una llonganissa espectacular de Can Cosp (la casa d’embotits de Planoles) que em van regalar aquest dilluns a Ribes de Freser. Però també podria clavar-me entre cap i coll la secallona de can Caus (de Puig-Reig que sovint faig sortir als mots encreuats) o tantes d'altres. Fa fred i torna a ser època de matança, una activitat que la Llei de Protecció dels Animals de Catalunya prohibeix expressament de fer en públic. Potser molta gent de ciutat s'esparveraria només ensumar la sangada que hi corre, però després serien pocs els que refusarien tastar la deliciosa llonganissa que ara mateix, slurf, no em deixaria llegir aquestes paraules en veu alta sense semblar papissot. De nen, mon àvia em donava sang fregida, diria que de gallina, tot assegurant convençuda que “la sang fa sang”. No era una al·legat antibel·licista sinó un exemple d'aquella creença dietètica popular que identifica allò que mengem amb allò que criem. Ara fa anys que no menjo sang fregida, però cada cop que em fan una analítica concloc que en qüestions de sang vaig fent. Com el Met de Ribes, que va caure al riu i quan li demanaven què feia responia que anava fent, riu avall.
 

No vull fer sang, però demà divendres i tretze (un dia que els anglosaxons tendeixen a titllar de malastruc) és un bon dia per anar a dessagnar-nos controladament. A les 10 del matí es posa en marxa una Marató molt particular que durarà fins l'endemà dissabte a les 21 hores. Aquest cop no es tracta ni de córrer ni de fer donatius en efectiu, sinó de donar sang. Per cinquè any consecutiu el Banc de Sang i Teixits (BST) organitza la convocatòria de donants de sang més important del país. Durant dos dies, els ciutadans podem donar sang en dos indrets tan cèntrics com el Palau Robert o la Diputació i també als centres fixos que el BST té als hospitals de la Vall d'Hebron, Clínic i Sant Pau. A cada nova edició els organitzadors s'inventen algun eslògan per motivar els donants. L'any passat el lema era “que corri la sang” i van comptar amb la participació estel·lar de quatre futbolistes, dos del Barça i dos de l'Espanyol. Els culers van ser Xavi Hernández i Andrés Iniesta. La parella perica, vista dotze mesos després, transforma el “que corri la sang” en un eslògan premonitori: Mauricio Pochettino i Carlos Kameni. L'eslògan d'enguany és menys susceptible de generar dobles sentits: “Moltes gràcies”. Els donants rebran una samarreta amb aquest lema escrit a l'inrevés, de manera que per llegir-lo del dret hauran de posar la samarreta de cap per avall. Per un moment penso que ens volen fer pujar la sang al cap perquè adquirim consciència de la importància d'una bona irrigació. Però no. La idea és que ho pugui llegir el donant quan porti la samarreta posada. Només caldrà que abaixi la barbeta i topi amb el “Moltes gràcies” allà mateix, entre el final del pit i l'inici de la seva panxa incipient. Espero, però, que l'única cosa que rebi el donant no sigui aquesta samarreta fomentadora de lectura. El clàssic entrepà post-extracció també és molt motivador. De fuet o de pernil. O de botifarra, de bull, de bisbe, d'espetec, de somaia, de xoriço, de baldana, de secallona... Ja se sap que del porc tot s'aprofita. I de la nostra sang, també: hematies, plaquetes, plasma... No estic dient que hàgim de ser uns porcs, però tampoc serem menys, no?

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 12 de gener de 2012