Te Deum Laudamus

La setmana passada van tornar les rebaixes. Per una vegada les corredisses habituals als vestíbuls dels grans magatzems es van veure eclipsades per una altra mena de cues, en aquest cas virtuals. La notícia va córrer com la pólvora: la pàgina web Promobilletes.com oferia targetes T-10 amb descomptes diversos, del 10 al 50%. Targetes autèntiques comprades legalment a les taquilles de TMB i ofertes després a preu reduït amb la col·laboració interessada d'un patrocinador. Després de la notable pujada d'aquest principi d'any, la T-10 costa 9,25 euros. Doncs bé, l'usuari les podia comprar a 8,30, 7,40, 6,50 o fins i tot a meitat de preu, a 4,60. Molts mitjans de comunicació es van fer ressò d'aquesta innovadora iniciativa de Daniel Martínez i Guillem Mateos, dos espavilats enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya que es van adonar els primers que la T-10 seria el símbol més potent de l'explosiu cóctel d'aquest 2012: augment de preus (i d'impostos) combinat amb retallades de sous (i llocs de treball). Abans de l’augment de gener la gent en va comprar com qui compra pa, oli o sal davant d'una previsió meteorològica catastròfica. Es va especular que les noves T-10 porten una segona banda magnètica per evitar el frau del paper de fumar enganxat i que alguna poeta desvagada perpetraria una nova versió tedèum del tu-tu-tu-tothom: tu-tu-totdéu-T10-tòtem. La pàgina va rebre milers de visites diàries i tots els lots de T-10 que ofertaven es van esgotar abans que els primers patrocinadors sortissin a la llum. Dimecres passat els promotors de la iniciativa es van reunir amb l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) i van decidir suspendre les activitats. Està clar que durant l'entrevista els devien mostrar algun objecte cilíndric del qual no en coneixem la naturalesa: o  bastó o pastanaga.

Més enllà de les evolucions de l'objecte cilíndric en qüestió, convé destacar dues coses: a) les bones idees són simples i b) la vida és complicada. En principi, ningú no rebia cap perjudici econòmic ni tampoc d'imatge, com a mínim fins que no es donessin a conèixer els primers patrocinadors. La sensació és que els gestors públics han quedat desbordats pel talent de la societat civil. I també que la simplicitat és anatema: com si els diners de la publicitat no poguessin anar tan clarament a favor de la butxaca de l'usuari. ¿Per què no? Fins a la suspensió, dimecres, de les rebaixes de la T-10, només s'havia escoltat una veu crítica. L'amarg cor fellinià de la Unió Provinicial d'Estanquers de Barcelona es va queixar de competència deslleial, tot informant del seu exigu marge de benefici en la venda de la T-10, inferior al 2% del preu. Naturalment, els emprenedors enginyers pretenien treballar amb un marge superior. Si un patrocinador els contractava un lot de 10 targetes ells facturaven un 10,27% del cost de cadascuna, si el lot patrocinat era de 100 el seu marge baixava fins al 8,97% i en els lots màxims que oferien, de 5000 targetes T-10, el marge es reduïa al 6,75% (del qual calia restar el cost de la distribució per correu postal). Amb una inversió relativament modesta, qualsevol empresa podia tenir una presència notable en un segment molt ampli de possibles clients. Diria que això acoloreix  l'enigmàtic objecte cilíndric de la reunió, i  fins i tot el transforma en troncocònic.

L’afer coincideix amb la presentació en societat del nou sistema de pagament amb targetes llepafils (contact-less, en diuen). Les targetes Oyster del metro de Londres són així i estan arraconant els abonaments de paper d’una manera imparable. Serà que estem vivint el cant del cigne de la cobejada T-10?

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 16 de gener de 2012