Una altra que tanca

A més de centenars d’aparells Kindle per a llibres digitals i milers de reproductors MP3 per a música, aquest any els Reis d’Orient han portat dues notícies que són com carbó per a la cultura: aviat tancaran per sempre la llibreria Áncora y Delfín i la botiga de discos CD.Drome. Ara tots ens en lamentarem, farem elegies apassionades i nostàlgiques –perquè la nostàlgia pertany a l’època analògica– i ens queixarem que cada dia hi hagi menys temples laics on anar a resar i confessar-se. En el fons, però, evitarem la pregunta important: ¿quant temps feia que no hi anava a comprar?

Eulàlia Teixidor, la propietària d’Áncora y Delfín, ha explicat que per ells la crisi no era un problema recent, sinó que feia 13 anys que la notaven. Tenien un lloc privilegiat –a la Diagonal, tocant a Aribau– i probablement amb un lloguer massa alt. Els últims anys, quan hi passava pel davant o hi entrava a donar un cop d’ull, m’admirava que resistissin. Al seu voltant les botigues de moda luxosa obrien i tancaven, però els llibres aguantaven. Jo havia freqüentat Áncora y Delfín sobretot als anys 90, quan hi treballava Jan Matas, que era molt bon llibreter. Primer a la llibreria que tenien a la cantonada de Casp i Pau Claris i després, quan va tancar, a la de Diagonal. La seva principal virtut, allò que finalment no els ha salvat, era la de les llibreries de debò: més enllà de les novetats obligades, tenien un bon fons on trobar l’inesperat.

El cas de CD.Drome, al carrer de Valldonzella, és més extrem perquè gairebé no queda cap botiga de discos compactes, i encara menys que facin una tria tan personal. No n’hi ha hagut prou que nodrissin l’imaginari musical de tota una generació indie de Barcelona. Segons els propietaris, han de tancar per culpa d’un lloguer molt alt i perquè els nous clients, els més joves, ja no eren tan fidels. Jo els recordaré a través de les dues últimes novetats que hi vaig comprar: Sr. Chinarro i Bing-Ji Ling (en aquest cas, una recomanació del venedor).

Amb el tancament de CD.Drome, es produeix la paradoxa que aviat hi haurà més botigues de vinils que no de compactes. Qui sap si el futur de les llibreries i de les botigues de discos independents passa per posar un rètol que digui «antiquari», i vendre’ns com a relíquies del passat les últimes novetats...

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de gener del 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma