dijous, 9 de febrer de 2012

Al cel no hi ha gel

De traficants n'hi ha de moltes menes. Es trafica amb tota mena de substàncies prohibides o legals (com el caviar que cobejava Ricardo Costa) i, en general, amb tota mena de mercaderies robades, encara que siguin metalls tan poc preciosos com el coure. La setmana passada, mentre els meteoròlegs ens anunciaven l'arribada de la Tercera Glaciació, a Xile un home era detingut per transportar 5.200 quilos de gel en un camió frigorífic. El gel anava envasat en bosses de plàstic i provenia de la glacera Jorge Montt. La CONAF (Corporación Nacional Forestal) va denunciar l'extracció del gel d'aquesta glacera situada al Parc Nacional Bernardo O'Higgins, a la regió austral d'Aysén. La glacera és remota. La població més propera, Caleta Tortel, és a quatre hores en vaixell del gel i a 128 quilòmetres per una pista sense asfaltar de Cochrane, una localitat de la Patagònia situada a més de dos mil quilòmetres al sud de Santiago. El camió pretenia fer tot aquest camí fins a la capital xilena, però va ser interceptat. Les investigacions condueixen a una empresa distribuïdora de begudes i gel, que pretenia vendre'l entre els locals de copes de Santiago. Consideraven que prendre whisky amb glaçons d'aigua mil·lenària tindria molta requesta. A preu de gel normal, mitja tona no passa de 7.000 dòlars, però sembla que aspiraven a treure'n més del doble. Tampoc no ens ha d'estranyar, perquè el mercat d'aigües minerals té unes quantes marques que n'ofereixen de glacera. La canadenca 10 Thousand BC (deu mil anys abans de Crist), anuncia que no conté ni nitrats ni sodi ni clor. D'altres són la Hidroberry Mineral Glaciar Still Water, procedent de Johannesburg, o l'aigua de la glacera Número 1 de Tianshan, a la regió autònoma xinesa de Xinjiang. Totes deuen anar molt bé per a la circulació renal, i potser per això costen un ronyó, les comercialitzen empreses oficials i són al mercat. 

En el cas xilè, en canvi, parlem d'un robatori de patrimoni natural, tot i que els acusats ja han explicat que ells no van arrencar cap tros de gel, sinó que es van limitar a recollir de l'aigua els que ja s'havien desprès de la glacera i, per tant, en van ser mers recol·lectors. Pot sonar a excusa barata per mirar d'apaivagar les conseqüències de la seva acció, però és molt probable que no s'hagin inventat res. Se'n diu canvi climàtic. De moment, la mitja tona de gel destinat a morir en copes està servint per regar els conreus dels pagesos de Cochrane, molt afectats per la sequera, ara que allà és estiu. Però aquest cas obre un debat. Posa el focus en un fet connatural a l'economia: la naturalesa dels mercats (aquí, de l'hosteleria) fa que sempre hi hagi mercaderies susceptibles de generar una plusvàlua sobtada. Febres d’or. No vull ni imaginar quant pagarien per aquests glaçons mil·lenaris alguns d'aquests empresaris que pretenen transformar el consum de gintònics en una competició de sibarites que fiquen el nas en copes plenes de cogombres. Els venedors de fum habituals estarien encantats amb vendre aquest gel historiat. Només ens faltaria això! Durant anys, molts bars de copes ens han posat més gel del compte per augmentar el rendiment de cubates, gintònics i whiskis. A sobre, ara també voldrien cobrar-nos pels glaçons. I si les glaceres els cauen massa lluny, ens els voldran colar dels Pirineus. Amb la nostra flaca habitual pel disseny és probable que els apliquin els leds dels ja existents glaçons lluminosos. Com si ho veiés a venir: glaçons olímpics mil·lenaris amb trencadís gaudinià, els glaçons oficials dels Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 7 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir