Avís per a adúlters

Sempre he sentit a dir que un dels serveis que oferia el mític meublé barceloní La Casita Blanca era la informació esportiva. Les tardes de diumenge el meublé s'omplia de pressumptes aficionats que abandonaven la llar conjugal dient que anaven al camp però aprofitaven el temps per campar amb l'amant de torn. I qui diu campar diu copular, cardar, rostollar, barrinar, pitjar, boixar, catxar, fer-ho, redallar o follar, segons la variant dialectal que gastessin. Sabien que tenien dues hores per esplaiar-s'hi. De cinc a set, el temps just del partit, amb pròrroga i penaltis. Abans de les set, els angelicals empleats del meublé ja tenien a disposició de la clientela una fitxa tècnica amb les incidències del matx: resultat, gols, golejadors, potser una lleu pinzellada del joc... Amb aquesta informació bàsica els adúlters dominicals ja feien per respondre un com-ha-anat comprometedor. Així podien tornar a casa carregats de raons per justificar l'estat d'ànim que els pertocava mostrar. Sempre m'ha fascinat imaginar la lluita interior que devia lliurar algun d'aquells cavallers després de dues hores de sexe gloriós si l'equip havia perdut estrepitosament i calia mostrar una gran decepció. O viceversa. Tot i la blancor nominal de l'afamat meublé, els usuaris actius del servei d'informació esportiva de La Casita Blanca eren culers i pericos. Per separat. El Barça i l'Espanyol jugaven a casa en diumenges alterns, de manera que els únics dies que coincidien les dues aficions eren els dies del derby. Dos diumenges per temporada. És clar que tampoc devia caldre filar tan prim com ara, que fins i tot seguim amb fruïció les rodes de premsa dels entrenadors. Les fitxes tècniques del futbol-meublé eren molt més esquemàtiques que les anàlisis tècniques de Joan Golobart, Ricard Torquemada, Ramon Besa o Jordi Costa. Però això sí, tenien una funció molt més clara i una utilitat social innegable. 

Aquell rudimentari servei d'informació ha quedat obsolet. De meublés encara n'hi ha però els partits ja no saps mai a quina hora es juguen, i en l'era del Twitter tothom pot saber tothora les incidències de qualsevol partit al qual afirma haver assistit. Podríem argüir, doncs, que les noves tecnologies faciliten l'adulteri. I sí, les banyes s'han digitalitzat. Tots coneixem casos d'éssers doctorats en les mil i una argúcies de l'engany conjugal per xat, per whatsapp o per xarxa social. Però les possibilitats tecnològiques no només obren vies de transgressió. També ofereixen noves eines de rastreig als Otel·los contemporanis. Després de la semifinal de Copa del Rei entre el Barça i el Madrid, un company de promoció (81) dels Salesians d'Horta ens va enviar un enllaç molt inquietant. El mitjà digital lainformacion.com va penjar una foto de tot el Camp Nou feta el minut 3 de la primera part, amb l'estadi ple a vessar. La panoràmica (d'Adriano Morán) és circular, com les de Google View i les eines informàtiques (d'Alejandro Navarro) permeten enquadrar qualsevol racó de la graderia i acostar-t'hi prou per distingir les cares del públic, amb un cop de zoom que hauria fet arribar Valerio Lazarov a l'orgasme en tres nanosegons. Molts dels meus companys de promoció han jugat a localitzar-s'hi. Amb èxit. Un que no surt a la foto ha posat l'excusa que va arribar cinc minuts tard al partit. Ai. Jo hi he trobat el rostre atent del meu nebot Màrius, a qui vaig deixar el carnet aquella nit perquè ocupés el meu seient mentre jo veia el partit al Foment Hortenc. Pobre d'ell que no hi hagués anat! Els aficionats al futbol-meublé hauran de buscar-se una altra excusa. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 13 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma