dijous, 23 de febrer de 2012

Cap?

Un dels mots més polisèmics del català és aquest monosíl·lab que només hauríem de perdre de tant en tant. La millor manera de mostrar-ne la polivalència és reproduir aquell embarbussament que fa “en cap cap cap el que cap en aquest cap”, que llueix la triple identitat adverbi-nom-verb. Al Pallars encara hi afegeixen un ús que va inspirar una curiosa endevinalla a l’escriptor Pep Coll: “Tots catalans ho fan amb els peus, però els pallaresos ho fem amb el cap. Què és?”. La resposta és la negació, perquè resulta que els pallaresos reforcen les frases negatives que jo faria amb pas (no ho sé pas) amb el cap, i diuen: no ho sé cap. Si m’hi encaparro, avui, és per convidar els lectors d’aquest suplement a visitar el web de micromecenatge Verkami.com, perquè fins al 3 de març encara poden ajudar a finançar (i obtenir un exemplar) del segon volum de la suggestiva Enciclopèdia paremiològica del cos humà de Víctor Pàmies. Aquest paremiòleg de Vallromanes ja va publicar mitjançant micromecenatge un primer volum amb dites sobre l’ull (Amb cara i ulls) i ara es proposa publicar En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap, amb vora 1.500 dites sobre el cap. Jo ja m’hi he apuntat, a l’espera que vagi baixant anatomia avall, cap al cor i més enllà.

Màrius Serra. El Punt-Avui (Suplement Cultura). Dijous, 23 de febrer de 2012

2 comentaris:

  1. A l'Alt Urgell i a Andorra també es fa servir aquest 'cap'. El meu fill sempre em diu: "No callo cap, jo."

    I jo ja no sé on tinc el cap. Arribarà l'últim dia i encara no m'hauré fet mecenes del Víctor...

    marc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífic. Moltes gràcies per l'aportació. En cap cap cap el que cap en aquest CAP, que diuen els professionals de Sanitat cada cop que volen fer front al tancament d'un nou Centre!

      Elimina

Entradas populares

Compartir