El mòbil del crim

Al Segrià acaben de documentar una mutació digital de l'estupidesa humana, detectada des de fa mesos en altres indrets com els Estats Units o Israel. La seqüència és simple. Dimecres passat un veí d'Alcarràs es va deixar el cotxe obert i algú li va robar el telèfon mòbil. Un iPhone. Al cap d'unes hores va rebre un correu electrònic amb un primer pla de la cara del lladre. El propietari de l'iPhone sostret va facilitar, diligent, la imatge als Mossos d'Esquadra i aquests, només veure-li la fesomia, ja el van identificar com un dels seus clients habituals: Fode M, 35 anys, origen algerià i antecedents per robatori. L'endemà mateix el van detenir. Si això fos el resum d'una novel·la policíaca potser caldria explorar la solució a un enigma com ara: qui va enviar el correu electrònic delator? Doncs ningú. Es va enviar sol. L'iPhone robat contenia una aplicació que fa una fotografia frontal quan algú introdueix un codi de desbloqueig erroni i l'envia automàticament al correu electrònic indicat. Apple ofereix programes que permeten geolocalitzar aparells perduts (o robats), però sense fotos. D'aplicacions fotopispaires n'hi ha més d'una, totes de pagament: iGotYa (ja te tinc) o IcaughtU (t'he enxampat). La botiga Apple no les admet, de manera que cal buscar-les a la xarxa, i així ho devia fer el veí d'Alcarràs. Apple desaconsella instal·lar a l'iPhone aplicacions comprades a tercers fora de l'App Store amb un pretext (no en pot garantir la seguretat) i una amenaça (poden malmetre l'aparell), però ja s'entén que no els fa cap il·lusió perdre el monopoli de la seva botiga. La qüestió és que l'alcarrassí espoliat de mòbil la hi tenia i Fode M. passa a la història catalana de la delinqüència com el primer lladre de mòbils enxampat per la cara al nostre país. 
 
Després d'anys de novel·les, pel·lícules i sèries televisives protagonitzades per polis i lladres és improbable que cap malandrí no sàpiga que s'ha de posar guants per no deixar empremtes digitals. Els avenços de les tècniques forenses, presidides per la paraula frotis, també deuen haver previngut els espanyaportes d'escopir, menjar o evacuar substàncies orgàniques als escenaris dels seus crims. A partir d'aquesta detenció al Segrià segur que correrà la veu en els ambients de saltaparets i tots plegats introduiran al manual de bones pràctiques delictives posar-se un passamuntanyes abans de seure a manipular un mòbil robat. La detenció d'en Fode ha suscitat tot tipus de comentaris. Un dels més recurrents és el desig de veure la foto que el mòbil robat va enviar automàticament. No tant per identificar-lo sinó per veure si té cara d'enze o quina cara fa mentre intenta desxifrar el número secret del mòbil que acaba de robar. Deu treure la llengua? Que potser somriu? Fa cara de concentrat? L'estupidesa humana és il·limitada i per això s'adapta a les múltiples possibilitats de desenvolupar-se que ofereix cada època. 

No he trobat la foto d'en Fode, però he vist un munt de presumptes malandrins nord-americans fotografiats mentre manipulen el mòbil que han robat i fan la cara que fan. L'únic interès és que es tracta dels primers espècimens enxampats in fraganti per no haver-se apuntat en el seu dia ael pertinent curset de formació sobre la importància de les TIC en les noves maneres de perseguir la delinqüència. Si el jutge Garzón les hagués conegut potser, en comptes d'ordenar escoltes, hauria regalat mòbils als imputats en el cas Gürtel. Seria molt demanar versions d'iGotYa o IcaughtU per capturar pantalles en les operacions fraudulentes dels múltiples casos de corrupció? 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 28 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma