El nou teisme barceloní

Llegeixo sobre el fulgurant ascens d'una candidata mexicana. Quan encara conservem la imatge de la Thatcher (via Meryl Streep) a la retina, una nova icona femenina malda per ocupar el lloc de musa conservadora que ni Sarah Palin ni Ana Botella no han assolit. Es tracta de Josefina Vázquez Mota, candidata a la presidència de Mèxic pel partit conservador PAN. Vázquez ho té tot per triomfar: és mestissa i d'origen humil en un país de majoria mestissa i humil. A més, després de formar-se en l'ensenyament públic, va estudiar Econòmiques a la Universitat Iberoamericana dels jesuïtes. D'aquesta època la candidata serva dolços records i uns companys d'estudis molt variats que la van ajudar, segons confessa, a formar-se una visió del món molt oberta. El detall d'aquesta diversitat impressiona. Afirma la Vázquez: “M'encantava tenir companys de la comunitat jueva, evangèlica, supercatòlics i ateus que creien en la lluna i en les estrelles”. Lamento no encaixar en cap de les quatre escoles que van marcar l'educació espiritual de la candidata. De fet, no sabria dir quina de les quatre és més puixant a la societat catalana actual. En canvi, detecto una nova modalitat de teisme a la barcelonina, que no té res a veure amb la definició canònica del terme segons el DIEC: “m. [FS][RE][LC]Creença en l'existència de Déu o déus” ni al DGLC: “m PAT Estat produït per l'abús del te”. No sé pas com anem d'ateus, però el que és segur és que a Barcelona cada cop hi ha més creients en les virtuts de la T10. 
 
L'abonament als Transports Metropolitans de Barcelona ha esdevingut un emblema de la crisi. Primer van ser Daniel Martínez i Guillem Mateos, dos espavilats enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya que van començar a vendre T10 rebaixades per patrocini a Promobilletes.com (vegeu el rum-rum “Te Deum laudamus” 16/I/2011). Una reunió amb TMB va bastar per posar-los en hibernació, mitjançant bastó o pastanaga. Fa gairebé un mes que mantenen el suspens emetent el mateix missatge: “Estem resolent uns assumptes. Treballem per estar de nou amb tots vosaltres en breu”. Mentrestant, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha llançat la imaginativa campanya de la T11, basada en l'aprofitament de l'últim viatge de cada T10 en l'hora llarga que roman activa després de validar-la per desè cop. TMB en menysté la incidència, però la FAVB publicita una aplicació gratuïta de mòbil (iPhone i Android) que es diu Incidències 2.0 i permet saber on deixar (i sobretot on trobar) targetes T10 en estat latent per a un onzè ús. El teisme ambiental té una altra punta de llança en un col·lectiu de persones grans que es fan dir Els Iaioflautes. Aquests veterans de les lluites veïnals, sindicalistes i antifranquistes pugen en grup a un bus, validen cadascú el seu bitllet i després hi despleguen pancartes de protesta contra la pujada de tarifes. Lluís Sierra ho explicava en una crònica al Viure del dijous passat. L'últim exemple de teisme barreja ser del morro fort amb tenir morro. Uns moderniflautes (tan moderns que només el seu web està només en castellà) han creat memetro.net. El memetro és el presumpte trastorn de memòria “durante el cual el individuo es incapaz de recordar que según la normativa vigente de los transportes metropolitanos, hay que pagar en la entrada de las instalaciones el billete de tren o metro”. Les seves eines són una aplicació per localitzar revisors i un fons per pagar les multes de 50€  dels seus teistes registrats i enxampats en flagrant delicte. Tant de teisme ambiental  acabarà per fomentar l'ateisme. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 9 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma