dijous, 2 de febrer de 2012

El valor de ‘The artist’

Els capritxos de Hollywood han volgut que aquest any les nominacions dels Oscars tinguin accent francès. Així, entre les pel·lícules d’animació hi ha Un gat a París, de Jean-Loup Felicioli y Alain Gagnol, dibuixada de forma molt personal i amb una història que treu partit d’uns ambients i uns personatges genuïnament parisencs. Però aquesta presència és més rellevant entre les nominades a millor pel·lícula. De les nou històries seleccionades, tres tenen a veure amb la cultura francesa. La invenció d’Hugo, de Martin Scorsese, se situa en l’època que va veure néixer el cine i narra una aventura on apareixen Georges Méliès, un gendarme malvat i una clau en forma de cor (¿hi ha algun objecte que pugui ser més afrancesat?). Els que ja l’han vist diuen que és al mateix temps una lliçó de cine familiar i un homenatge als pioners somiadors. Mitjanit a París, de Woody Allen, recrea amb molta gràcia (i més punyeteria del que sembla a primera vista) l’ambient dels americans que als anys vint van buscar la inspiració a París –de Cole Porter a Scott-Fitzgerald– i, en paraules de Hemingway, van convertir la ciutat en una festa itinerant.

La tercera pel·lícula nominada, esclar, és The artist. Encara que la història tingui lloc al Hollywood del cine mut, el seu director i els seus actors principals són francesos. El charme de la pel·lícula ja ha enamorat molta gent, especialment gràcies a l’actor Jean Dujardin quan balla claqué o fa algun número amb el gosset. La campanya de promoció ha estat molt bona i és probable que The artist s’emporti uns quants premis, com ja va fer a la gala dels Globus d’Or. De tota manera, és una paradoxa –o potser se n’hauria de dir una hipocresia– que en l’edat dels efectes especials i les càmeres 3D, de les produccions de milions de dòlars, Hollywood vulgui que triomfi una pel·lícula muda i en blanc i negre. I francesa. Un hom no sap si s’hi han fixat per mala consciència, o si és cinisme, o si es tracta de l’eterna atracció pels discapacitats: entre Rain Man i Forrest Gump, el fantasma de l’artista de cine mereix el seu vot.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de gener del 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir