dijous, 9 de febrer de 2012

Engospar?

El mestre Puyal és polièdric. Les seves dimensions depassen el món de les retransmissions esportives que l’han portat i el porten a tantes oïdes culers. No cal haver llegit el seu aicnàlubmA (Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió) per saber que en Puyal és un teòric de la comunicació (semiòtic, li diu l’espurnejant Iu Forn a la TdP). Tampoc cal estar al dia de les qüestions jeràrquiques per intuir la seva rellevància acadèmica. És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Filològica de l’IEC. I cal destacar les seves aportacions lèxiques al llenguatge esportiu català. Ja són mítics flèquit, orsai, hems, linesman, la bimba o la idiosincràtica descripció dels regats: s’escapoleix de l’escomesa del contrari. Ara fa un any (20-1-11) em vaig fer ressò des d’aquí de la seva proposta de recuperar el terme vistaire (“fadrí que va a vistes per tractar de festejar”, a l’Alcover-Moll) per designar els buscadors de talents. L’altre dia li vaig escoltar dir que Valdés havia engospat la pilota. Vaig saltar com un gat al navegador del meu mòbil, vaig buscar el DIEC i em vaig posar a aplaudir-los: al Valdés i al Puyal. Engospar: “copsar, atrapar al vol”.

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 9 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir