Era això, l'ascensor?

Dimarts vaig observar amb inquietud el gràfic que reflectia les opinions de 2.179 lectors de La Vanguardia. Pertanyia a l'enquesta digital del dilluns. Aquesta va ser la quantitat d'usuaris (usuaris únics, en terminologia digital) que va respondre la pregunta que diàriament es planteja. La del dilluns era: “Aproveu que Twitter censuri els missatges que violin les lleis?” La gràfica de respostes donava un triomf aclaparador del Sí (75%), davant un 23% del No i un 2% de NS (no sap); NC (no contesta) mai no figura a les enquestes digitals. La pregunta era pertinent perquè aquests dies Twitter fa la gara-gara a mercats com la Xina o Tailàndia i ha admès que censurarà missatges en aquests territoris. L'apel·lació a la llei és formal però el fons de la qüestió es podria traduir al llenguatge col·loquial d'una manera més simple: els missatges que incomodin o simplement no agradin el règim del país en qüestió seran enfosquits i només es podran llegir a l'estranger, allò que abans en dèiem el món lliure. Doncs bé, sobta que en un territori d'aquest món presumptament lliure com el que habitem els lectors de La Vanguardia aquestes pràctiques obtinguin el 75% d'aprovació en una enquesta. Intueixo que han pesat molt les tres últimes paraules de la pregunta: “violin les lleis”. Tant que potser han amagat que la censura de missatges també és una violació de la llei. De fet, la censura sol ser un acte previ a qualsevol judici, i la seva funció és generar prejudicis que incitin a l'autocensura i sostinguin un sistema que no tolera cap dissidència. La censura és violència preventiva, mera pressió per exercir de tap i impedir que certes informacions i opinions circulin. Si els resultats d'aquesta enquesta fossin extrapolables a la societat catalana ara mateix estaríem davant d'una dada tan negativa com totes les xifres econòmiques de decreixement amb què els noticiaris ens bombardegen cada dia. 

Avui, 2 del 2 del 12, és un bon dia per explicar una història que el 6 del 6 potser provocarà algun brot de fòbia que no sé anomenar. Podria ser agorafòbia (sense acrimònia vers Xavier Bosch), oclofòbia o demofòbia, sempre preventiva (com la censura) i enfocada a les aglomeracions que es formen en els fenòmens de masses. Perquè, mentre els xinesos pretenen continuar tenint una internet a la carta a compte de la seva potència econòmica, la xarxa farà un creixement exponencial. Des del naixement del www internet es regeix per un protocol tècnic conegut per les sigles IP (Internet Protocol). L'actual versió duu per nom IPv4 i organitza la informació en quatre blocs numèrics, com en les targetes de crèdit però de només tres xifres (i sense data de caducitat). Per exemple, aquest: 172.123.255.255. Doncs bé, aquestes matrícules (IP) d'usuari ja s'han acabat. No en queda cap ni una. De manera que han decidit canviar de sistema. La xarxa farà un salt brutal d'escala i es plantarà en la versió 6: el IPv6. Un exemple podria ser 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7334. De fet, el nou sistema ja existeix. Com que la demanda no s'atura aquesta mena d'ipès alfanumèriques de longitud interminable ens han de salvar del col·lapse i el proper 6/6 s'instauraran. És a dir, que el mes de juny farem un iPas endavant a una escala que deixarà ridículs els nostres altres paràmetres: Nif de 8 xifres i una lletra, telèfon de fins a 12 xifres (amb prefixos), targeta de crèdit de 16 dígits + 3 del codi de seguretat al dors, compte corrent complet de 20 xifres... Serà un pas petit per a l'home i un gran pas per a la humanitat, però si hi avalem la censura no avançarem gens.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 2 de febrer de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma