dijous, 23 de febrer de 2012

Ernest Díez Sureda

Dijous va morir a Torroella de Montgrí l'Ernest Díez Sureda. Abans d'hora, si és que parlar d'hores té cap sentit, quan parlem de la vida i de la mort. L'Ernest va ser un explorador de llenguatges. Si se'l volen imaginar, vagin a qualsevol rambla i busquin un caricaturista. Segur que tindrà un aspecte semblant a la fila que sempre va fer l'Ernest, la versió empordanesa d'un cronopio de Cortázar. Dècades enrere, va caricaturitzar molts turistes a L'Estartit, però a banda de dibuixar, tocava diversos instruments, explorava altres llenguatges i escrivia. Quan el vaig conèixer només escrivia mentalment. Va ser a finals dels noranta a la llibreria El Cucut de Torroella. En Vicenç Pagès i jo presentàvem els nostres dos últims llibres i l'Ernest hi va assistir d'oient. De fet, el van haver d'acompanyar perquè vivia a les fosques des que una trompada amb el cotxe li havia malmés la vista d'una manera que ja sempre el perseguiria. La seva taula de salvació havia estat escriure palíndroms mentalment. O imaginar-los. Deia que li resultava més senzill pensar mitges frases i desplegar-les, com si despleguem català i ens surt a l'atac, o Tagamanent i, rere la T, hi trobem un nen amagat. En Vicenç, que el coneixia, va insistir perquè vingués a la llibreria amb aquella tossuderia que només permet l'amistat. Així, vaig saber que la creació mental de simetries verbals havia tingut una funció terapèutica insospitada: fer palíndroms el va  salvar de la depressió que li provocaven les tenebres. Es va fer membre del Club Palindromista Internacional i en va publicar molts i molt bons: EL BO PLAU AL POBLE, per exemple. Quan, després de moltes intervencions quirúrgiques, va començar a recuperar la visió, va deixar de fer palíndroms i es va centrar en l'estudi del famós quadrat màgic (SATOR-AREPO-TENET-OPERA-ROTAS), que ningú mai no ha desxifrat.
 
Un dia em va trucar en Vicenç per dir-me que l'Ernest ens volia explicar una teoria. Van baixar de l'Empordà a la Rambla barcelonina, a tocar de caricaturistes i turistes, i l'Ernest ens va regalar una hora de felicitat. La que sempre provoca assistir a l'eufòria apassionada d'algú que creu haver trobar la solució a un misteri. Segons la seva hipòtesi, la clau amagada del quadrat màgic és la paraula rota, que ens indica com obrir la porta de l'enigma, això és, “fent rodar” (rota és l'imperatiu del verb llatí roto-as-are-av-atum, que equival al verb rodar). Cal rodar, doncs, a partir de la clau, en espiral i deixar la clau fora del trajecte, formant una nova seqüència de lletres. Tot i la seva limitada visió, va acompanyar el dossier amb unes il·lustracions geomètriques impressionants. Malgrat alguns punts foscos en la comprensió del text llatí resultant la seva troballa colpia com un bon poema. Per això en Vicenç i jo vam decidir escriure'n un article explicatiu i el vam publicar a la prestigiosa revista acadèmica Els Marges: “El quadrat màgic. Una hipòtesi de desxiframent d'Ernest Díez Sureda”. L'episodi va tenir un final esplèndid a Figueres, al Museu del Joguet. L'Ernest ens hi va acompanyar. Havia transportat al pentagrama les lletres de la seva solució a l'enigma del quadrat màgic i ens va tocar la melodia amb una flauta travessera. Mentre l'escoltava pensava que el més important d'intentar resoldre un enigma és la travessia, perquè l'únic port és la mort. Quan el dijous el Vicenç em va tornar a trucar per donar-me la trista notícia vaig pensar en el camí espiral de les seves exploracions, que tendeix a l'infinit. Espero que escampin les seves cendres i que algunes arriben a la localitat propera de Palau-Sator.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 20 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir