Insults, Diners, Cops


Insults.
El 2007, un total de 18 persones van ser imputades (es va arribar a embargar els sous i cotxes d'algunes d'elles) per “delictes d'injúries a la Corona”, perquè havien cremat fotos del rei. Com que vinc d'un país en què les caricatures eròtiques i escatològiques de la família reial nostrada són el pa de cada dia, com també ho són les notícies que confirmen que molts del seus membres són adúlters i especuladors (o experts en converses eròtiques a base de tampons i vàters), les acusacions esmentades em van semblar, diguem, exagerades.
Diners.
Anys abans, al llibre Un rei cop per cop (2001), s'havia insinuat que uns amics de la casa reial –Ruiz-Mateos, Manuel Prado, Javier de la Rosa...– havien fet augmentar la fortuna personal del rei (originalment molt minsa) de manera considerable però no ben bé legítima i també que el monarca no havia estat un marit del tot modèlic, per dir-ho suaument. Cada cop que jo preguntava per què cap llibreria s'atrevia a posar aquest llibre a l'aparador o, en molts casos, fins i tot a vendre'l, tothom em deia que hi havia una certa por, ja que el rei es considerava oficialment intocable, sobretot perquè el 1981 havia salvat Espanya d'un cop d'estat.
Cops.
Ja el 2004, a la revista El Temps, l'historiador Josep Fontana va demostrar que això no era exactament així. Segons afirma, a la presó el militar colpista Milans de Bosch havia declarat que el secretari personal de Joan Carles, Alfonso Armada, “tenía todo muy bién preparado para solventar los graves problemas que tenía España en aquellos momentos” (tot referint-se a la possible disgregació de l'estat). El mateix Armada, també empresonat, havia dit al seu capellà: “Juan Carlos quería... satisfacer las apetencias de los generales y frenar su descontento por la marcha de la transición”. Que és si fa no fa, diuen ara, la informació que Lothar Lahn, l'ambaixador alemany a Madrid durant el 23-F, va enviar al seu govern. Els documents en qüestió seran publicats a finals d'aquest mes. Si deixen clar que el mateix rei d'Espanya veia amb bons ulls una revolta il·legal contra el govern que regia, vés a saber quines en seran les conseqüències. Si més no, si alguns súbdits tornen a cremar fotos del rei –posem per cas– les autoritats ho tindran molt, però molt difícil a l'hora acusar-los, amb coherència, de traïdors a la pàtria.

Matthew Tree, El Punt Avui, 19/02/2010

Comentaris

  1. Bona crònica i encertada manera de presentar-la.
    Bona feina, Matthew.
    Joan Marrugat - BCN

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma