dilluns, 20 de febrer de 2012

Visca Las Vegas i visca Canaletes!

No he trepitjat mai Las Vegas, però he vist moltes pel·lícules de casinos i uns quants episodis de la sèrie CSI. A més, he visitat dues vegades Atlantic City, la ciutat del joc que hi ha a prop de Nova York. Em puc imaginar molt bé, doncs, com seria el projecte Eurovegas que aquests dies remenen els nostres polítics, a veure si ens fa el pes o no. Es nota que ni ells mateixos no n’estan convençuts. La inversió estrangera és llaminera, és clar, però una veueta els diu que la intenció final és poc edificant: escurar les butxaques dels ciutadans. Davant dels dubtes, jo potser els podria orientar una mica.

D’entrada cal tenir clar que un casino és un lloc on la gent va a jugar-se –i sobretot a perdre– els diners. Quan el conseller Andreu Mas-Colell ho disfressa parlant de «la indústria del turisme, les convencions, les conferències i l’espectacle», està marejant la perdiu. Em fa pensar en aquell acudit tan suat de l’home que compra el Playboy per la qualitat de les entrevistes i els reportatges. No, si Eurodisney és un lloc perquè els nens hi juguin, a Eurovegas hi anirien a jugar els adults.

Un altre dels maldecaps que frena el projecte és que cal una jurisdicció especial. El senyor que hi posa els diners demana tenir avantatges fiscals, llibertat d’horaris, revisió de la llei del tabac... Fa temps que als Estats Units van trobar una solució per a aquestes traves. Una llei dels anys 70 diu que els indis nadius americans, en tant que habitants originaris, tenen sobirania tribal sobre les lleis estatals. Així, quan un ricatxo vol muntar un casino, hi posa al capdavant algú de raça índia i tot arreglat. Es tractaria, doncs, de trobar qui són els nostres indis nadius, els avantpassats que ja eren aquí abans de tot. Un savi com Martí de Riquer, per exemple, segur que ens ho podria aclarir.

Si finalment s’aprovés el projecte Eurovegas, hi ha un altre detall a tenir en compte: avui dia tots els casinos són temàtics. Abans que ens col·loquin una Venècia en miniatura o un palau del Cèsar (estil Teatre Nacional), potser es podria recuperar aquella idea de George Clooney que no va fructificar. Segur que la recordeu: l’any 2006, Clooney volia muntar un casino a Las Vegas que es digués Las Ramblas Resort. Havia de ser una rèplica exacta de les Rambles, amb estàtua de Colom i font de Canaletes incloses, a més a més d’hotels, botigues i un spa. Si ara es fes aquí, tot serien avantatges. Clooney potser hi posaria diners i s’enamoraria d’una catalana, i els turistes visitarien directament les Rambles de mentida i, de passada, s’hi emportarien les estàtues humanes.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 de febrer del 2012. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir