Amèrica, Amèrica

Les aventures i penúries dels europeus que van emigrar a l’Amèrica del Nord, a la recerca d’una vida diferent, han estat narrades des de pràcticament tots els angles. El llegat oral que van transmetre als seus fills, un cop ja eren al nou món, va alimentar tota una tradició literària que treu partit dels somnis i frustracions, de la nostàlgia i la recerca d’una nova identitat. Els exemples són diversos i imprescindibles: de l’èpica de Henry Roth a Digueu-ne son a les reflexions de Norman Manea a El retorno del húligan; de la desesperació còmica de Serguei Dovlatov a La maleta a la fabulació documental a Vita, de Melania G. Mazzucco.

El mundo libre, traducció al castellà de The Free World, la primera novel·la de David Bezmozgis (Riga, 1974), s’inscriu en aquesta tradició, i més concretament en la que indaga en els destins del poble jueu. La seva principal novetat és que ho fa a través d’un tema que és poc habitual: l’espera abans del viatge, els dies i els mesos carregats d’expectatives i de temors en terra de ningú, abans que arribi el visat.

La peripècia d’El mundo libre té lloc durant cinc mesos del 1978, des del juliol fins al novembre, a la ciutat de Roma. Els Krasnansky són una família de refugiats russos que arriben a Itàlia en tren i esperen continuar fins a Chicago. Són els anys de la guerra freda i les opcions del grup passen per una organització que es dedica a ajudar els immigrants hebreus al món. L’alternativa podria ser Israel, «un pla per a contingències», la mare que els acolliria amb els braços oberts, però algú que ja hi ha estat ho defineix com «la tomba».

La narració es va alternant entre els diferents personatges per mostrar-nos com afronta cada un aquest parèntesi a Roma. El pare, Samuil, amb un bon càrrec a la Rússia comunista, era reticent a abandonar els pocs privilegis aconseguits, però es va deixar convèncer per la seva dona. Els dos fills, Karl i Alec, tenen temperaments diferents. Karl, amb dona i dos fills, busca l’estabilitat. Alec és més imprevisible i s’acaba de casar amb Polina, la qual, plena de dubtes, ha deixat enrere els seus pares i germana. La unitat familiar, que al principi semblava inalterable, s’anirà desmuntant a poc a poc.

David Bezmozgis, que va néixer a la Letònia soviètica i va emigrar de petit al Canadà, coneix aquest món de primera mà. Com ja passava a Natasha, el seu primer llibre de contes, demostra un gran talent per mantenir viu el foc de la història. La seva prosa és nítida i convincent, encara que a vegades s’hi troba a faltar una mirada més humorística o fins i tot més afecte pels seus personatges. Potser és una cosa inherent a la història que explica: detinguts per força en un lloc que no els correspon, els protagonistes viuen fora del temps i cadascun buscarà a la seva manera el contacte amb la realitat.

La història transcorre l’any 1978, però podria ser ben bé la Itàlia dels anys 50. Els emigrants jueus viuen tancats en la seva comunitat i costums, i l’antisemitisme continua arrelat entre els italians. El relat combina aquest present amb alguns episodis del passat, i d’aquesta manera dóna més profunditat als personatges. L’espera es converteix en una intriga, el lector vol saber quin serà el destí de la família Krasnansky: ¿Chicago, Canadà, Israel? Tot just acabats d’arribar a Roma, Samuil es preguntava: «En la guerra fugíem de l’enemic. Ara, ¿de qui fugim?». A El mundo libre hi ha moltes respostes possibles.

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de març del 2012. Resseña de la novel·la El mundo libre, de David Bezozgis. RBA. Traducció de Marta Alcaraz.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma