Aprengui a lligar amb el mòbil

Eufòrics per l’èxit, els organitzadors del Congrés Mundial del Mòbil a Barcelona exhibeixen aquests dies unes xifres de rècord: més de 3.000 periodistes acreditats, 67.000 visitants i uns beneficis per a la ciutat de més de 300 milions d’euros. (Ja que la cosa ha anat tan bé, de cara a la pròxima edició potser caldria repetir també un anunci de vaga dels transports públics i unes quantes protestes estudiantils.)

El cert és que durant la setmana passada al centre de Barcelona hi havia un frenesí que feia temps que no es veia. Al capvespre els taxis circulaven plens, els restaurants oferien un aspecte ufanós i a les terrasses de les Rambles els cambrers practicaven el seu anglès de batalla: «One beer, seven euros, my friend. Ja te l’he fotut». Només el gremi de la prostitució s’ha queixat de la baixada de clients, però no crec que fos per falta de ganes del personal. Fer negocis sempre desperta la libido, això ho sabem per les pel·lícules de Michael Douglas , el que passa és que amb la crisi fins i tot els alts executius han de justificar despeses. A més a més, l’afer Strauss-Kahn els ha posat la por al cos.

No podem obviar un altre detall: els mòbils que porten són cada cop més espavilats –més smart – i és probable que ja hi hagi alguna aplicació per establir contactes sexuals sense haver de passar per caixa. De fet l’altre dia, a la barra d’un bar, vaig veure com dos nois encorbatats intentaven lligar amb un mòbil d’última generació. Miraven la pantalla i, pel que vaig entendre, buscaven algú que tingués la mateixa aplicació dins el mateix bar. Els va sortir una persona i li van enviar un missatge. Cinc segons després, des d’una taula, una noia va alçar el cap i els va buscar amb la mirada. Al principi tot eren somriures. Els nois van enviar un nou missatge i aleshores, quan la noia va llegir-lo, es va posar seriosa i els va ensenyar el dit del mig de la mà dreta.

M’adono que amb això dels mòbils, les xarxes socials i etcètera, fa temps que s’ha reduït aquella famosa teoria dels sis graus de separació. Tothom de tot el món –es deia– està connectat per quatre persones entremig. Entre tu i Meryl Streep, per exemple: segur que coneixes algú, que coneix algú, que coneix algú, que coneix algú, que coneix la Meryl. Ara ja no calen tants intermediaris. A primera vista, tothom pot ser amic de tothom. Pel camí es va perdent el misteri, però a qui li importa, mentre els senyors dels mòbils moguin l’economia.

Jordi Puntí, El Periódico, 5 de març del 2012. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma