diumenge, 25 de març de 2012

La dignitat i l'infinit

Avui fa vint-i-dos dies que el mallorquí Jaume Bonet va iniciar una vaga de fam. Bonet, docent jubilat de 64 anys, ha explicat d'una manera serena i entenedora que ho fa “en defensa de la llengua pròpia”, una llengua que compartim gairebé deu milions de ciutadans europeus. El detonant que l'ha portat a prendre una decisió tan radical, en el sentit etimològic d'anar a l'arrel, és molt clar: el canvi de política del Govern balear que presideix Bauzà en relació amb el català. La modificació de la Llei de Funció Pública que ha suscitat Bauzà redueix la importància de la llengua de Ramon Llull a la mateixa pàtria lul·liana. De ser un requisit per accedir a una ocupació pública, com ho és el castellà, passa a ser només un mèrit, de manera que conèixer el català no és condició necessària, mentre que el monolingüisme castellà passa a ser condició suficient per viure i treballar a les Balears. Bonet, membre de l'associació Jubilats per Mallorca, no fa servir la demagògia que gasten al Principat els militants de la Triple C que donen cobertura a les denúncies contra la immersió lingüística. Bonet simplement parla amb dignitat de la situació creada. Els seus mots són assenyats i no traspuen odi. No parla del racisme vers els negres nord-americans com ho fan els de la Triple C. La seva posició és ferma i enraonada. I quan li demanen si no troba que és massa radical posar en perill la vida per una qüestió lingüística respon: “L'atac del govern per exterminar la llengua sí que és radical”. Tots els polítics del PP que pregonen el seu gran compromís amb el moderantisme haurien d'analitzar fredament per què introdueixen el conflicte lingüístic allà on no n'hi ha. La societat balear és molt més madura del que es pot desprendre de les paraules d'un president que els transforma en poliglots de fireta: parlants de castellà >il·lenyo com a requisit i de quatre llengües més com a mèrit: mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Mereixeria doctorar-se cum laude per la mateixa universitat que Camps. 
 
Dijous passat, convidat per la Societat Balear de Matemàtiques en el marc de les proves Cangur que se celebraven, entre d'altres llocs, al cèlebre Palma Arena, vaig poder copsar en directe el malestar general per aquesta tensió innecessària propiciada per Bauzà. Alguns votants populars van participar en les manifestacions que se celebraven en defensa de la llengua arreu de les illes. A Manacor fins i tot hi va assistir l'expresident balear Cristòfol Soler, que encara milita al PP. El grau d'indignació ultrapassa els cercles tradicionalment implicats en bastir una estructura política que abasti els Països Catalans i s'estén a àmplies capes de la ciutadania. La vaga de fam de Jaume Bonet no és cap anècdota. Més encara quan d’altres membres de la mateixa associació s’havien mostrat disposats a fer el relleu. Naturalment, cada dia que passa la situació s'agreuja. També el debat social pren nous tombants, que tendeixen a l'infinit. Dijous, feliç entre matemàtics, vaig descobrir que hi ha diverses menes d'infinits. Hi ha el que es forma quan fem una sèrie interminable de números naturals, al final de la qual apareixeria aquest hipotètic infinit. I després hi ha un infinit encara major que es forma entre dos números naturals. Entre el 22 a 23, per posar la data d'avui i demà, hi ha infinites fraccions que podem transcriure allargant més i més els decimals rere el 22. Si el poder de Bauzà vol tendir al primer infinit horitzontal, el de Jaume Bonet tendeix a aquest segon, vertical, que pren la profunditat de la dignitat infinita. Perquè en darrer terme és de dignitat, del que parlem.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 22 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir