dilluns, 19 de març de 2012

Maricaquer?

 Ja vam veure que el rècord català de variabilitat verbal el té la rosella, amb tretze maneres de dir-ne. Però la natura passa de la flor a la fruita, i avui toca plegar fruita de primavera: nesples, la dolça fruita del nespler. Les nesples provenen del llatí mespillum i aquest del grec mespilos. Però en català aviat es va començar a deformar per interferència d’una altra fruita molt comuna, la pera, de manera que aviat també en vam dir nespres (i nesprer) i, segons on, nispros (i nisprer). A Badalona, però, aquests arbres fruiters es coneixen amb el nom de micaquers i del fruit en diuen micaco, que és paraula d’origen japonès. L’influx badaloní es nota a la rodalia, perquè en moltes zones del Maresme parlen de micacos i en algunes viles aquesta denominació nipona ha evolucionat tot generant variants ben curioses. A Teià, per exemple, del fruit en diuen melicaco i de l’arbre melicaquer, potser per interferència d’un terme tan dolç com la mel, tal com passa amb els melicotons mallorquins (amb gust de mel i pell de cotó). Fa dos dilluns vaig comprovar in situ que a Alella algunes cases de la vila tenen maricaquers plens, ara que ve la primavera, de maricacos. Nesples, nespres, nispros, micacos, melicacos o maricacos, ben bons que són!

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 15 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir