dilluns, 26 de març de 2012

Mas, Mas, sa, chu, setts!

El núvol de paraules enlairades pels oradors del congrés de CDC mereix ser analitzat pels meteoròlegs de la política. Els termes més cridaners pivoten al voltant de la independència, un hexasíl·lab que es coreja sempre després de prendre una embranzida trisil·làbica (in, indè), com si calgués vèncer el vertigen inherent a un mot tan llarg com l'anhel que descriu. La gran novetat del congrés ha estat el terme Estat, esclar. Perquè a CDC sempre se li havia retret l'ambigüitat verbal i aquesta vegada val a dir que han parlat clar. Han pronunciat sense ambages les quatre síl·labes d'es-tat-pro-pi i, acte seguit, el president Mas ha agafat embranzida amb el seu cognom i l'ha completat amb tres síl·labes més: sa-chu-setts. I no és pas que Massachusetts sigui un estat impropi, però és evident que no té seient a l'ONU ni en sent cap necessitat. Els referents del sobiranisme català han estat molt variats: Israel, Lituània, Irlanda, Escòcia, Quebec... Durant el segle XX el catalanisme s'ha interessat per totes les nacions sense estat del planeta. Entre nosaltres hi ha veritables erudits en les contradiccions nacionals de la majoria d'estats dels cinc continents, des dels flamencs als saharauis passant pels pobles amerindis, els tirolesos o els timorencs governats per Indonèsia, i aquesta companyonia en la desgràcia ha generat moltes complicitats culturals. La invocació de Massachusetts per part del president Mas enceta una nova via. En comptes d'emmirallar-se en les nacions sense estat, la Catalunya del segle XXI s'emmiralla en un estat sense nació, la qual cosa no està gens malament, ni que sigui per variar una mica. El símil dels Estats Units d'Europa de l'alemany Martin Schulz, gairebé tan utòpic com una presumpta Espanya federal, serveix per situar el debat sobiranista en un altre marc. Però ¿per què Mas tria Massachusetts? D'entrada, per contraposar-lo a l'atzagaiada electoralista de Ruiz Gallardón, que va pronosticar per a l'Andalusia governada per Arenas el paper de Califòrnia d'Europa. Queda clar que Wyoming, Idaho, Oklahoma o Arkansas, entre d'altres estats nord-americans de ressons feréstecs, no donaven el perfil convenient, però ¿per què Massachusetts sí? ¿Què té Massachusetts?
 
El mateix Mas ja ho avança: el MIT (Massachussetts Institute of Technology), un centre universitari de primer ordre mundial que ara mateix té un vicepresident català, Israel Ruiz. De fet, el president serà a Boston d'aquí tres mesos encapçalant la nodrida delegació catalana que assistirà a la convenció biotecnològica més important del món, de manera que el paral·lelisme pren un sentit que ultrapassa el marc simbòlic al qual el contradiscurs nacionalista espanyol pretén sempre reduir “les reivindicacions dels nacionalistes” per allunyar-les dels “problemes que importen a la gent”. El Govern Mas no només no cau en aquest parany de la brega simbòlica sinó que suma un nou mas (després de Mas-Colell i Mascarell) a l'imaginari nacionalista català: Massachusetts. Un nou referent que, tanmateix, també té el seu què simbòlic. Perquè el nom d'aquest estat ve dels amerindis que l'habitaven: els Massachusett. En la seva llengua algonquina, el significat del topònim ens resulta estranyament familiar. Resulta que en algonquí Mass- vol dir “gran”, -et seria el sufix locatiu i la part central del topònim -achu vol dir, ni més ni menys, “puig” o “pujol”, dos cognoms prou convergents. En resum, la traducció que s'acostuma a associar al topònim Massachusetts és “prop del gran pujol”. ¿Casualitat? Començo a creure que CDC ha fitxat un enigmista (i no sóc pas jo). 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 26 de març de 2012

1 comentari:

Entradas populares

Compartir