Punxir?

Si mai t’has de vacunar de res i ets al Bages, observaràs una curiosa adequació de la grafia a l’acció descrita. Una agulla bagenca no serveix per a punxar sinó per a punxir. També a ses Illes punxen de punxir, més que no pas de punxar, tal com recull l’Alcover-Moll. No em diran que la (i) no és més punxeguda que no pas la (a)! És a dir, que el Pinxo té més nom de punxar (o de punxir) que no pas en Panxo! Entre les diverses causes que conflueixen en l’evolució dels mots, jo no menystindria l’adequació de la grafia (i) a l’aspecte d’un estri punxegut com una agulla. De fet, a Mèxic en vaig recollir un exemple flagrant. En diversos tallers de cotxes vaig llegir rètols que contenien el verb ponchar associat als pneumàtics. Vaig recordar el que deia en Tísner (els mexicans parlen mexicà) i vaig mirar d’escatir-ho. Resulta que un pneumàtic pot estar pinchado o ponchado, i en el segon cas es pot reinflar. Sembla evident que l’oposició (i/o) remet a la parella punxegut/rodó. Naturalment, el verb ponchar no consta al DRAE i podria ser un anglicisme procedent de punch. Igual com tampoc punxir figura al DIEC. Als nens de Súria, però, no els preocupa gens d’on ve o deixa de venir punxir. Quan els vacunen l’únic que els amoïna és la magnitud de l’agulla. 

Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 1 de març de 2012 

Comentaris

  1. En canvi, al Bages, sí fem servir punxar per punxar una cosa, ningú no diria al Bages 'he de punxir el globus'. Potser té relació amb si després de punxir/punxar explota/es desinfla?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma