Rasca, rasca i Rasquera

Fins i tot en les situacions econòmiques més complicades s'ha d'optar per la legalitat”. En quin context s'ha pronunciat aquesta frase i a qui va adreçada? Podria ser una pregunta d'actualitat en un d'aquells concursos radiofònics basats en la informació d'última hora. Imaginem-nos-en les opcions de resposta. Opció A: adreçada als manifestants que, aprofitant el clima de protesta, han malmés mobiliari urbà. Opció B: adreçada al Govern de la Generalitat davant del  temor fonamentat que accepti aplicar massa exempcions legals a l'empresa Las Vegas Sands del magnat Sheldon Adelson. Opció C: adreçada al president espanyol Mariano Rajoy després d'anunciar que l'objectiu de dèficit no serà el 4,4% previst per la Unió Europea sinó el 5,8%. Opció D: adreçada a l'imputat Iñaki Urdangarín. La A queda descartada perquè un delicte de violència mai no genera dubtes sobre la seva legalitat, a menys que qui l'exerceixi tingui la cobertura legal que les societats democràtiques atorguen als uniformes. La D tampoc seria una resposta plausible, entre altres coses perquè un imputat en ple procediment legal hauria d'estar sub judice. Pel que fa a les altres dues, B i C, tenen mala peça al teler. Quan jutgem accions de govern ho fem amb unes ulleres relativitzadores. Certament els governs estan sotmesos a la legalitat, només faltaria!, però com que tenen la potestat de legislar les consideracions no són mai només jurídiques. Rajoy estira i arronsa les xifres davant Van Rompuy. El president Mas, davant Adelson, devia parlar amb una franquesa que a casa no aconseguim ni davant del tortell de Reis. Per esmentar només un exemple no gaire compromès: què li devia dir de la Llei antitabac? (I ja no vull ni imaginar-me el que abans li havia dit la salada presidenta madrilenya Aguirre, vinculada  d'una manera ben familiar i poètica a Tabacos de Filipinas). Tot això del tabac ho poso per saltar al següent paràgraf entre boirines.
 
Doncs bé, la resposta no és ni A ni B ni C ni D, sinó ABCDA, una entitat de 4.500 socis que respon al nom d'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum. La frase “Fins i tot en les situacions econòmiques més complicades s'ha d'optar per la legalitat” la va pronunciar el cap de l'oposició municipal de Rasquera, Bernat Farnós, per criticar la ja famosa proposta de plantació de cànnabis que abandera l'alcalde Bernat Pellisa. Com sempre que es parla d'alguna cosa prohibida, l'expectació ha estat enorme. D'entrada, la iniciativa rasquerana té la virtut de reobrir el debat sobre la legalització de la marihuana, que presenta aspectes mèdics i d'altres de socials. De fet, la frontera que separa les drogues legals de les il·legals no és hipocràtica sinó hipòcrita. Les addiccions són nocives, tot i el seu grau divers de devastació, però l'ús que els adults fem del tabac, el joc o l'alcohol (per esmentar-ne només tres de legals) no s'allunya gaire del que podem fer del cànnabis. La majoria de ments benpensants que s'alarmen davant la presumpta il·legalitat de la plantació de Rasquera per a l'autoconsum no veuen cap problema en l'establiment d'un gran casino privat a Viladecans, encara que calgui fer-li un vestit legal a mida. Serà interessant comparar-ho amb la interpretació de la legalitat que les instàncies competents faran sobre Rasquera. La cosa va d'escletxes. O bé optem perquè els cannàbics trobin l'escletxa reguladora o bé optem perquè les escletxes siguin patrimoni de les màfies (i mafietes) de la droga, per als quals “optar per la legalitat” és un acudit tan dolent que fa riure encara que no vagis fumat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 5 de març de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma