diumenge, 25 de març de 2012

Una mort anunciada

S’acosta Sant Jordi i a les llibreries ja no hi caben més novetats. Els llibres lluiten per un espai visible a les taules i aparadors i, de sobte, els títols gairebé nous passen a la reserva. És com si algú posés el comptador a zero per força. Pensava en aquesta fugacitat l’altre dia, després de llegir un llibre fascinant del qual, diria, s’ha parlat poc: Només per a gegants, de Gabi Martínez (Ara llibres). Editat a finals del 2011, fa una eternitat, aquest reportatge periodístic en forma de novel·la mereixeria més lectors perquè és un llibre intens i original, que es guanya el lector pàgina a pàgina.

Només per a gegants indaga en la vida insòlita i la mort anunciada de Jordi Magraner , un jove francès d’origen valencià que el 1987 va viatjar fins al Hindu Kush, la regió fronterera entre el Pakistan i l’Afganistan, i hi va viure durant 15 anys, amb alguna temporada a França. La seva principal missió era buscar el ieti (sí, el monstre de les neus o barmanu, com en diuen ells), però a poc a poc es va convertir en una persona incòmoda per a les autoritats i en tota una personalitat entre els kalash, els pastors de la regió. Cap occidental coneixia millor els seus costums. Els donava feina, obria vies per a les oenagés o educava els seus fills, però també els imposava el seu caràcter obsessiu i contradictori. Aquesta imatge va començar a trontollar amb l’auge dels talibans a la regió. Jordi Magraner es va convertir en un indesitjat per als musulmans, un intrús, i la policia li va advertir més d’una vegada que la seva vida corria perill. Llavors, un dia d’agost del 2002, va aparèixer assassinat a casa seva.

Uns quants anys després, Gabi Martínez va agafar aquesta història real i la va seguir fins on li va ser possible, que és molt lluny. Va conèixer la família i els amics de Magraner , també els seus enemics; va llegir els seus diaris i cartes, va estudiar les seves fotos; va viatjar fins al Pakistan i va posar la seva vida en perill. Després va orquestrar tota la informació i la va escriure com una novel·la d’aventures i misteri, però també com el retrat d’un home temerari, mitòman, amb les seves zones d’ombres (la seva sexualitat, per exemple), també com un llibre de viatges i un document polític. El resultat final és un relat arriscat, complex, que mereix el favor del boca-orella. És així: qui el llegeixi, el recomanarà.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 de març del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir