dissabte, 14 d’abril de 2012

Conduir tota la nit

Hi ha una música per quan vas en cotxe per l’autopista, de nit, i hi ha una altra música —molt diferent!— per quan recorres la ciutat de nit, enllaçant semàfors verds, els neons, buscant les avingudes llargues, sense pressa, sense anar enlloc. Jo no dubto que ara mateix la música ideal per escoltar al cotxe, de nit, a la ciutat, és la banda sonora de la pel·lícula Drive. És probable, a més, que sigui un d’aquells rars fenòmens compartits: darrerament amb diversos amics de gustos contradictoris hem coincidit a lloar les virtuts d’aquest disc.

De fet, la pel·lícula de Nicolas Winding Refn —sobretot els primers 20 minuts hipnòtics— és com un manual per aprendre a circular de nit per la ciutat. Ryan Gosling condueix per Los Angeles amb una actitud que ja no pot ser més cool, sense dir res, amb un llumí als llavis (el foc contingut), amb la caçadora daurada i el dibuix de l’escorpí protector. Canvia de marxes, busca les ombres, accelera, i els seus moviments ens semblen harmoniosos perquè els acompanya una música feta a mida.

Totes les cançons de Drive comparteixen un mateix esperit que en defineix l’atmosfera: és un imaginari de la música disco dels 80, com un loop melancòlic, però de música disco que va fracassar, una mica decadent, i que ara per fi es redimeix. Tick of the clock, de The Chromatics, és com un marcapassos tecno per a l’escena inicial. La música de fons de Cliff Martínez afegeix a les imatges un filtre tèrbol, de peixera. Llavors hi ha els temes cantats, que semblen fets per sonar al radiocasset portàtil del cotxe: Nightcall, de Kavinsky & Lovefoxx; Under your spell, de Desire; o A real hero, de College, amb la tornada naïf dedicada al personatge de Ryan Gosling: “Ets un ésser humà i ets un heroi de veritat”. I per cloure el disc, o la nit, aquesta meravella descol·locada del llegendari compositor italià Riz Ortolani: Oh my love. Quan sents cantar la seva esposa, Katyna Ranieri, se’t posa pell de gallina i saps que ja és hora d’apagar el motor. Surt el sol. Bon dia.

Jordi Puntí, El Periódico, 14 d’abril del 2012.

Aquí es pot escoltar la llista de cançons a Spotify: Drive



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir