Innovació i emprenedoria

La vaga general ens va deixar unes quantes imatges recurrents de piquets, ehem, informatius, que interceptaven enclaus estratègics amb columnes de negre fum. Ja s'entén que una de les millors maneres de tallar una via de comunicació és fer-hi fogueres, però ¿per què sempre de pneumàtics vells? Les fogueres de sant Joan reciclaven les andròmines que ens volíem treure de sobre, mobles vells deteriorats o abominables. Les fogueres dels manifestants no cremen llenya sinó gomes negres gastades, que fan una pudor que esparvera. Fa dues o tres vagues generals els noticiaris anaven plens de silicona. I no pas per raons estètiques, sinó perquè els partidaris de la vaga solien injectar-ne als panys de bancs i caixes, amb la gens subtil intenció d'impedir (o dificultar) l'accés dels treballadors al seu lloc de treball. Aquesta vegada no he sentit a parlar gaire de silicona, però els pneumàtics (i contenidors) cremats han aparegut a dojo, amb aquell fum espès i fosc que no presagia res de bo. Queda clar que els proveïdors involuntaris de contenidors són els mateixos ajuntaments, però ¿qui els proveeix de pneumàtics vells? Perquè està clar que són vells. Si no, no els cremarien. Busco webs de pneumàtics per mirar preus i trobo que no baixen dels 50 euros per unitat. Uns Roadstone, per dir-ne uns, costen 58 euros la unitat. No sé pas quants en calen per fer una bona foguera que talli una autopista. ¿Una dotzena? Facin números. Els talla-vies els treuen de segona (o cinquena) mà, i de franc. Només cal veure les curses de Fórmula I per saber quin poc valor poden arribar a tenir els pneumàtics gastats, Però ara que fins i tot els pobres jubilats són fiscalitzats per jugar setanta cèntims al bingo, no m'estranyaria que algú tingués la brillant idea de treure profit d'aquest nínxol de mercat. Què se'n deu fer, dels pneumàtics declarats inservibles a la ITV? Només escriure aquestes sigles els fantasmes de la corrupció s'agiten als armaris i una veu interior et fa escriure  l'adverbi presumptament. No em diguin, però, que no hi ha un mercat potencial. La conflictivitat social que s'albira en els propers mesos pot transformar el cautxú gastat en or negre. Tot el que es crema té un cost. Els ninots de les Falles, les bengales als estadis, les banderes, la droga comissada... Per què els pneumàtics cremats haurien de sortir-los gratis? Una altra cosa és que tinguin cap valor, però això no treu que puguin tenir preu. És el que passa amb aquell tabac que conreen  i cremen a Andorra per complir una llei que relaciona les hectàrees plantades amb la quantitat de tabac americà que el pagès té dret a importar. 

Màrius Serra. Rum-rum a La Vanguardia del dilluns 2 d'abril de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma