divendres, 27 d’abril de 2012

Intrigues del Pulitzer

El món literari dels Estats Units està trasbalsat —és un dir— perquè aquest any el premi Pulitzer de ficció ha quedat desert. La cosa funciona així: primer un jurat especial nomena tres finalistes per a cada disciplina i després el comitè del Pulitzer, una vintena de persones del món de la premsa, tria els guanyadors de drama, periodisme, assaig, etcètera. Tot i que no és el primer cop que passa, feia 35 anys que el comitè no deixava la ficció sense premi, i per això han rebut crítiques per totes bandes. A més, els tres finalistes oferien garanties: El rey pálido, David Foster Wallace; Train dreams, de Denis Johnson, y Swamplandia!, de Karen Russell.

Sempre és un llàstima que un premi honorífic es quedi sense atorgar, i més si té el prestigi i el valor comercial del Pulitzer, per això aquests dies algunes llibreries independents han nomenat els seus guanyadors alternatius. Les llistes són eclèctiques i sobretot serveixen per enviar un missatge al jurat: s’ha de ser molt esnob o molt perepunyetes perquè entre tots els llibres de ficció del 2011 no n’hi hagi cap que us faci el pes. Com a rerefons, a més, se subratlla l’arbitrarietat dels límits del calendari. En casos així, ¿no podrien aprofitar-ho per destacar una obra que l’any passat es va quedar sense premi, i qui diu l’any passat, diu de fa 20 o 30 anys? La qualitat literària no va per anyades ni depèn del clima, com els vins, i autors com Delillo o Doctorow encara no l’han guanyat.

Si aquestes intrigues m’interessen, és perquè amb el temps m’he adonat que el Pulitzer de ficció sol encertar-la. Així, entre els títols que els últims anys m’han agradat més hi ha El temps és un cabró, de Jennifer Egan (se’l va endur el 2011); Middlesex, de Jeffrey Eugenides (el 2003); The adventures of Kavalier & Clay, de Michael Chabon (el 2001), o The brief wondrous life of Oscar Wao, de Junot Díaz (el 2008). Tots ells, ja que hi som, us esperen a les llibreries per Sant Jordi. No tot han de ser novetats estrictes.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 d’abril del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir