dilluns, 30 d’abril de 2012

La inestimable col·laboració del xivato

Se sol dir que els alumnes reprodueixen a classe tots els caràcters d’una societat. Al llarg del curs es van perfilant el que és espavilat i el  mandrós, la que vol manar i el que no sap prendre decisions, la que és intel·ligent i la simpàtica que s’ho fa perdonar tot, el negociant i el milhomes, la que vol passar desapercebuda i el que és xivato...

Això de xivato no sembla gaire català, però no es pot dir d’una altra manera. Algun diccionari proposa espieta, que no és ben bé el mateix, i també delator, que té una càrrega més adulta. Qui sap si el nen que de petit va ser un xivato, acostant-se al professor per denunciar un company de classe, de gran tindrà menys problemes morals per ser delator. Ara es pot posar a prova, perquè l’últim invent del conseller d’Interior, Felip Puig, és una pàgina web en què ens demana que siguem delators. Ell s’estima més dir-ne “col·laboració ciutadana contra la violència urbana”: es tracta de mirar fixament les fotos dels individus que van participar en els aldarulls del 29-M i posar-los un nom per tal que puguin ser detinguts i jutjats.

Els últims dies alguns experts en Sociologia o en Dret, com ara el fiscal Carlos Jiménez Villarejo, ja han avisat que els mètodes de Felip Puig podrien ser inconstitucionals, però ell fa com si sentís ploure. “No hi ha motiu per a la polèmica”, diu, i ho compara amb les fórmules per trobar terroristes i traficants de drogues. Fa la impressió que, d’ençà que el van nomenar conseller d’Interior, Puig s’ha proposat de tensar la corretja de l’autoritat. Cada actuació estreny més el marge de llibertat, i si cal saltar-se la presumpció d’innocència i el dret a la intimitat, doncs se salta i avall.

D’entrada pot semblar un rampell que s’emmiralla en el control social que exercia el Gran Germà d’Orwell, però no cal rebuscar en la ficció. Els primers anys de franquisme, els delators eren molt benvinguts, també a Barcelona, i la delació es va convertir en una forma de col·laboració, ja ho sabem, elevada a “prestigio de aviso patriótico”.

Jo també vull que els violents que van rebentar la manifestació del 29-M paguin per les destrosses que van fer, però no a través d’aquests mètodes de govern totalitari. Es comença posant fotos borroses i s’acaba espiant els innocents per si de cas, perquè mai se sap. Si no hi hagués tants problemes econòmics, no em sorprendria que fins i tot oferissin una recompensa, com al Far West.

El Periódico, 30 d’abril del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir