dilluns, 2 abril de 2012

La vaga i les formes de la violència

Cada cop és més habitual que, quan hi ha manifestacions i vagues, amb els corresponents actes vandàlics i càrregues policials, l’endemà els mitjans d’aquí es fixin en què n’han dit els de l’estranger. Quina foto posen a portada, quin detall ressalten. El resultat sempre és el mateix: encara que la convocatòria hagi sigut un èxit amb milers de persones, el que s’imposa és la imatge impactant, violenta. Per això divendres el Washington Post va triar la foto de l’aparador d’una botiga amb els vidres esquerdats i una noia espantada, i el Financial Times va optar pels antidisturbis que protegien la Borsa de Barcelona.

La foto sensacionalista sempre guanya, ja ho sabem, i de passada simplifica qüestions més complexes. El més inquietant, però, és la lectura que se’n fa des d’aquí. Invariablement surten uns quants polítics i analistes que s’esquincen les vestidures i diuen coses com ara: «Aquesta és la trista imatge que transmetem al món». Així, en plural. Com si tots els barcelonins en fóssim igualment responsables.

Ja hi tornem a ser, aquesta mena d’interpretacions esbiaixades busquen la identificació col·lectiva i alimenten la por. Subratllen allò tan petitburgès del què diran: més val que no ens manifestem ni ens queixem, perquè l’únic que aconseguirem és que a fora ens mirin malament. Un cop més, doncs, la classe mitjana és la que hi surt més malparada. Rep per totes bandes i, quan es manifesta, es veu atrapada entre dos focs, literalment.

Un dels focs és el dels encaputxats violents, això també ho sabem. Apareixen cap al final, brandant la bandera de l’odi social i l’enèsima destil·lació de l’anarquisme, i dinamiten la festa. Segons el conseller d’Interior, Felip Puig, abans eren «uns 300 o 400» i ara ja són un moviment que voreja les dues mil persones. Si és així, no es pot obviar que un foc encén l’altre: per força l’augment dels antisistema ha de ser una reacció a la contundència amb què els Mossos van provar de despatxar els Indignats a la plaça de Catalunya. La gresca els motiva.

Només calia sentir Felip Puig, el dijous a primera hora. El conseller va anar a la ràdio a explicar que la situació amb els piquets estava controlada i va deixar clar que els Mossos estaven preparats per a un dia difícil. Les paraules li sortien amb un to confiat i desafiador que causava alarma. Són altres formes de violència. Els gasos lacrimògens estaven a punt. La gresca també els motiva.

Jordi Puntí, El Periódico, 2 d’abril del 2012.

I per postres, una mostra de la provocació dels Mossos d’Esquadra.

3 comentaris:

  1. Un bon exercici d'objectivació és fer la cosa contrària: recordar la imatge que ens va quedar dels aldarulls a Grècia de fa pocs mesos. O pensar si el sentiment general aquí durant la primavera egípcia (salvant les distàncies entre el que va ser la nostra manifestació i la seva revolució), es decantava més per la simpatia amb els que serien el 'violents' (segons Puig) o l'autoritat d'allà.

    Crec que està molt clar qui dóna 'mala imatge internacional' ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord, Mr. K. -- Jordi P.

      Elimina

Entradas populares

Compartir