dimarts, 24 d’abril de 2012

Llistes obertes

Com a votant minifundista del sector de Petit Dret rebo la publicitat dels candidats a les eleccions d’aquest dijous a la SGAE. He de votar 8 compositors d’obres musicals (d’entre 58), 2 d’obres simfòniques (de 8) i 6 lletristes (de 38). La campanya resulta fascinant. Dóna la mesura del que podrien ser les eleccions polítiques amb llistes obertes. Cada candidat prova de guanyar-se el seient sense intermediaris. Òbviament, hi ha candidatures organitzades. Per exemple AUNIR (Autors Units per a la Refundació) d’Antón Reixa, DOM (De Otra Manera) amb Natxo Tarrés, AUPEC (Autores para el Cambio) o Autores Más que Nunca de Jaume Sisa, que no deuen haver aconseguit enfilar cap sigla. Són els que tenen més possibilitats de guanyar i també els que presenten programes més estructurats.
Com en totes les eleccions, hi ha propostes amb flaire extraparlamentari, però entre els candidats més coneguts també impera una retòrica molt allunyada de les altres campanyes. Miguel Ríos, per exemple, sota l’eslògan casernari “Todo por el socio”, comença la seva petició de vot així: “Hola a tod@s. Cuando dije que estaba pensando presentarme a las elecciones de la SGAE, mis seres más queridos y mis amigos se me pusieron de morros. Me preguntaron: ‘¿Miguel, después de trabajar 50 años para que la gente te quiera, vas a tirar todo por la borda?’”. S’imaginen una carta així de l’ara conseller Mas-Colell en l’última campanya de les eleccions catalanes? Els candidats d’una llista anomenada Coalición Centrados m’anuncien el que no veuré en la seva proposta: “Ni buenismo, ni revanchas inútiles, ni ideas naïf, ni propuestas mediáticas inocentes...” D’altres candidats esmolen la creativitat analògica (“Los puntos cardinales orientan. Yo quiero orientarme con estos cuatro puntos autorales”), assagen programes (“Guía de supervivencia para autores no viciados”) o mostren les seves afinitats lectores (“Te pido el voto para usarlo como un arma cargado de futuro, como diría Blas de Otero”). 

El missatge electoral més optimista que he rebut és el del candidat Jesús Jaime González López (àlies Cholo Baltasar o Sonny Martí). Fa així: “Pido tu voto. Tengo 80 años. Nunca ocupé cargo alguno. Autor de éxitos: ‘Por el amor de una mujer’ y otros. Objetivo: velar por el bien común de todos. Mi nombre y casillero figura en la papeleta electoral, en el apartado letristas. ¡¡¡Gracias por tu atención!!! ¡¡¡Tu voto es importante!!!”. En canvi Federico Contreras (àlies Fed Conors) acaba la seva propaganda electoral amb una giragonsa retòrica entranyable: “No os pido el voto. Solo deseo obtener vuestra confianza. El resto es algo que debes decidir tu”. Volem llistes obertes a tot arreu.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 23 d'abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir