Paraules de quatre lletres

Aquests últims dies, el coit reiterat (qualificat per la majoria de mitjans d'aparellament) entre dos dragons de Komodo ha monopolitzat la quota animalista dels noticiaris. Seria massa fàcil apel·lar a la base reptiliana dels nostres cervells per explicar la fascinació que ens provoca tot allò que fa referència al sexe. La qüestió és que aquesta dosi massiva de sexualitat entre llangardaixos ha coincidit amb una altra gran història animalista, protagonitzada per babuïns que distingeixen paraules escrites en anglès. Si els dragons de Komodo  instal·lats en la seva lluna de mel fossin famosos d'aquests que surten als programes del cor, els babuïns serien els protagonistes del programa de llibres. Segons publiquen a la revista Science, uns investigadors de la Universitat de Marsella encapçalats per Jonathan Grainger han fet un experiment amb babuïns. Unes pantalles tàctils els oferien paraules de quatre lletres i els micos havien d'endevinar si significaven res en anglès o no. És a dir, si la combinació formava un mot com LAND (terra) o DRAN (que en principi no vol dir res). Si el babuí l'encertava rebia un pinso de cereals. Si fallava, no.
 
Un mes i mig a pastanaga o indiferència va fer que els babuïns aprenguessin a discriminar moltes paraules de quatre lletres de 7.832 combinacions sense sentit. El més hàbil, un tal Dan, va arribar a reconèixer-ne 308. El més totxo, el pobre Vio, només 81. Finalment, la mitjana babuïna va quedar  en una fiabilitat del 75%. Tres de cada quatre vegades, doncs, els micos l'encertaven, i no sempre amb mots repetits, de la qual cosa els científics dedueixen que són capaços d'establir analogies. La conclusió més trascendent de l'experiment és que desmenteix la necessitat de tenir coneixements lingüístics previs per poder processar la informació ortogràfica. La capacitat d'aprendre a llegir derivaria directament d’aptituds visuals que els micos ja tenien abans de la nostra irrupció estel·lar al planeta.

En anglès, “paraula de quatre lletres” és un eufemisme per no dir fuck (o shit o altres mots malsonants). Mentre la pràctica entre dragons d'un d'aquests mots de quatre lletres ha generat moltes bromes, els babuïns lectors més aviat han suscitat reaccions agres. Molta gent, com si se sentís una mica amenaçada, replica que això de distingir paraules existents no vol dir saber llegir. L’encerten de ple. Aquesta és la definició exacta d'analfabetisme funcional: gent que sap distingir paraules però no entén què volen dir. Cada cop hi ha entre nosaltres més lectors babuïns que van aprendre  de lletra però no saben llegir. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum del dilluns 16 d'abril de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma