dilluns, 23 d’abril de 2012

“Per al Jordi, del seu amic Tom Sawyer”

Avui és  el dia de les llibreries pletòriques, de les parades atapeïdes, del bé de déu de novetats. Amb pluja o sol, a peu o amb patinet, avui els catalans surten a carregar el dipòsit de l’autoestima cultural. Sembla que els passin llista. Per tenir-ho tot a punt, fa setmanes que els llibreters obren caixes i més caixes de gènero i preparen les taules de novetats i aparadors com qui juga al tetris: posarem la novel·la del músic més amunt, els narrador estilista va al costat del científic xarlatà, la coberta blau turquesa fa joc amb aquesta altra de la foto en blanc i negre...

Mentrestant, nerviosos com una mala cosa, els editors han desenvolupat un tic: cada cinc minuts consulten el seu iPhone per saber les previsions meteorològiques. ¿I els autors? Doncs els autors repassen els horaris i els llocs on signaran exemplars. Perquè avui és el Dia del Llibre, sí, però també és el Dia dels Autògrafs.

Amb els anys els rituals de Sant Jordi han anat canviant. Segur que l’Espinàs, que fa mig segle ja tenia una novetat a punt pel Dia del Llibre, ens ho podria explicar. Als anys 70, per exemple, quan jo era petit, una de les tradicions era ingressar unes pessetes a la llibreta de la caixa d’estalvis; a canvi, et deixaven triar un llibre entre quatre o cinc títols. Després aquesta pràctica va desaparèixer, segurament per competència deslleial, però ara mateix, tal com va tot, no s’ha de descartar que el director de la sucursal et regali tota la seva biblioteca privada, si hi fas un bon ingrés de diners.

Un dels aspectes que més ha renovat el Dia del Llibre és l’interès per les dedicatòries. Suposo que el fenomen es va fer popular amb l’aparició, ara fa uns 20 anys, dels anomenats llibres mediàtics: de sobte el llibre va esdevenir una excusa per tenir l’autògraf d’un famós. Des d’aleshores les firmes es van convertir en una mena de competició, un reclam que cada any és més sofisticat.

La novetat d’avui la posa l’editorial La Campana, que ha anunciat que signarà exemplars el protagonista de la novel·la L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. No l’autor, sinó el protagonista de ficció, que deu ser un vellet entranyable. Si l’experiment funciona, s’obre per als editors tot un camp de possibilitats. ¿Qui no voldria tenir un exemplar dedicat per la Colometa en persona, per Lolita, pel fantasma de Hamlet o pel doctor Jekyll i Mr Hyde, signant quatre mans?  Vet aquí, potser, la fórmula perquè la gent freqüenti més els clàssics.

Jordi Puntí, El Periódico, 23 d’abril del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir