dimarts, 24 d’abril de 2012

Pirandello al poder

 A mitjan febrer el crític Julià Guillamon va encunyar el concepte “novel·la Julio Iglesias” per qualificar al Cultura/s la segona obra que Xavier Bosch ha dedicat al detectiu Dani Santana (Homes d’honor). La idea era que alguns èxits d’Iglesias jugaven a confondre la ficció de la lletra amb alguns aspectes de la vida del cantant, igual com fa Bosch amb la seva vida pública de periodista. Me’n guardaré prou d’aplicar-lo a d’altres autors, tot i que no costaria gaire confondre una col·laboradora amb Empar Moliner, un vampir amb Sebastià Alzamora, una dona veloç amb Imma Monsó, un anarquista hedonista amb Lluís Llach o una fantasiosa sexual amb Roser Amills. En canvi, el que cap crític podia vaticinar és que aquest seria el Sant Jordi de Luigi Pirandello, amb la novetat que aquí els seus famosos personatges van a la recerca no pas d’autor sinó de lector.
A l’entrada del Regina esquivo un capgròs abillat d’Elvis Riboldi per promocionar uns llibres infantils. Dins, m’aborda l’autèntic Sherlock Holmes: “Mister Serra, I have learnt Catalan solving daily your crosswords at La Vanguardia”. L’actor, amb bigoti i pipa, parla un anglès perfecte però porta a la mà un llibre d’enigmes de Holmes en castellà, que signarà. Més enllà de personatges famosos que aprofiten la Diada per repartir autògrafs cobrant, una altra mena de personatge atreu els focus dels mitjans. Va de rosa, Pantone pantera, i sosté una coberta en cartó ploma de la versió catalana del llibre de Jonas Jonasson: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Porta un cartutx de dinamita a la butxaca, com l’ancià de la coberta, amb l’única diferència que el seu no està encès. L’home que treballa fent d’avi centenari és Quimet Pla, un excel·lent actor que va saltar de la Passió d’Olesa als Comediants, i avui encarna (mai millor dit) Allan Karlsson, el protagonista de la novel·la traduïda del suec que serà, probablement, la més venuda. Karlsson i Holmes es col·loquen a la foto al costat d’escriptors i famosos amb naturalitat pirandelliana. 

Si es confirma la tendència, el proper Sant Jordi alguns escriptors una mica mandrosos, que d’haver-n’hi n’hi ha, podrien reclamar als editors el mateix que ha aconseguit el suec Jonasson tot fent-se l’ídem: un actor disfressat del seu personatge per sortir a signar exemplars del seu llibre. És més descansat, crea llocs de treball i resulta una evolució natural de la Diada de Sant Jordi, cada cop més a prop d’esdevenir una veritable festa pirandelliana. Una festa de disfresses. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Mirador de Sant Jordi a Cultura el 24 d'abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir