diumenge, 1 abril de 2012

Talls, Retalls, Retallades


Talls.
Els lectors perennes de l'autor nord-americà William S. Burroughs hem hagut d'esperar 19 anys per a la publicació (fa un mes) del segon volum de les seves cartes, que són les que expliquen el seu descobriment i ús dels ja mítics cut-ups (‘textos retallats'). Ras i curt: Burroughs creia que estem envoltats de sistemes de control que ens engavanyen la vida i que el control més perniciós és el que exerceix el mateix llenguatge; és a dir, que estem condicionats pels discursos enganyosos dictats per tots els mitjans de comunicació sense excepció (la literatura inclosa) i que per fugir-ne cal tallar aquests discursos –literalment, amb tisores– i reorganitzar els retalls corresponents per descobrir-ne el sentit autèntic que sempre s'amaga, segons ell, en cada frase.
Retalls.
Qualsevol persona, insistia, pot retallar així les seves lectures –encara que siguin només periodístiques– per crear-ne de noves, més reveladores que els originals. En un intent de demostrar-ho, he triat (d'aquest mateix diari) unes cites recents de tres polítics –Camacho i Millo, del PPC i Cañas, de Cs– que fan referència al gir aparent de CDC cap al sobiranisme. Vet aquí les frases originals: “El congrés de l'estelada pot generar fractura social perquè la majoria dels catalans no volen la independència” (Camacho); “Catalunya necessita estabilitat, unitat i buscar solucions per sortir de la crisi econòmica, no la independència” (Millo); mentre que Cañas demana un “front constitucionalista que proposi un projecte de Catalunya dins d'Espanya que expulsi el nacionalisme del centre, o com a mínim, de la majoria representativa al Parlament”.
Retallades.
Molt bé. Tot seguit i tot seguint les instruccions de Burroughs, tretes de les seves cartes, he tallat cada cita en quatre trossos i els he juxtaposat a l'escriptori. Els polítics en qüestió no deuen ser tan unionistes com volen fer veure, si hem de jutjar pel resultat següent: “El congrés de l'estabilitat pot generar Catalunya... perquè la majoria, com a mínim, necessita unitat... i Catalunya dins del Parlament: un projecte de solucions per sortir de dependència... catalans no volen la crisi econòmica constitucionalista que busca fractura social”. Com diu una dita que no cal tallar per enlloc: la veritat fa com l'oli, que sempre sura. Encara que sigui per damunt d'unes aigües podrides.

Matthew Tree, El Punt Avui, 01/04/2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir