dimarts, 24 d’abril de 2012

Transpaperats

Sant Jordi està traspaperat, ¿qui el destraspaperarà? El destraspaperador que el destraspaperi bon destraspaperador serà. El llop del conte popular es diu eBook. Després d'anys de falses alarmes, ara arriba camuflat entre altres llops amb ullals de tisora. Enmig de la crisi general, el món editorial està trasbalsat per la possibilitat de perdre els papers. Per això, alguns editors intenten la transsubstanciació del text i exploren noves vies de fer-lo arribar al lector. Cadascú segons el seu estil. Ediciones B, per exemple, anuncia aquest Sant Jordi la publicació de sis eBooks inèdits del que anomenen “nous autors bestseller nascuts en la revolució del llibre electrònic”. Són textos que, ens diuen, ja han obtingut milers de descàrregues amb les seves anteriors novel·les, tot i que, encuriosit com visc per tot el que es cou en el món editorial, reconec que fins ara ni els havia sentit anomenar: Castelló, Corrales, Iturgaiz, Miosi, Navarro o Querol. Connais pas. L'aposta digital d'Anagrama, en canvi, recolza en autors que he llegit força: Villoro, McEwan, Monzó o Barnes. D’ells són els quatre primers títols del Proyecto Zoom, una col·lecció de “mini-llibres digitals”. L'ús d'aquest prefix popularitzat per Mary Quaint o la casa Morris es justifica per l'extensió dels textos (contes, relats breus, cròniques) i pel preu (de 0,99 a 1,99 euros).
Més assequible encara és l'anomenat primer e-single de la literatura catalana que edita el gratuït cultural nuvol.com. Es tracta de El cotxe, de Toni Sala, un relat sobre la iniciació sexual d'un jove universitari gironí que, atesa la seva longitud, només es podrà llegir en versió digital, ens asseguren. Mini-llibres o e-singles, els nous entorns digitals poden afavorir els textos massa llargs per sortir en revistes i massa curts per ser llibre. Aquesta exploració de formats mini torna a remetre a Mary Quaint i arriba a l'extrem en l'àmbit de Twitter. La minifaldilla es va anar escurçant fins al perill d’extinció. Ara els textos semblen seguir el mateix procés. Són múltiples les convocatòries de relats col·laboratius construïts de 140 en 140 caràcters. Per posar només un exemple, aquest Sant Jordi el Grup 62 té en marxa el concurs #elfinalperfecte que parteix d'un fragment de Pere Calders de només tres ratlles que cal completar amb 140 caracters més. L'última frase de Calders fa "Ara, amb la lliçó apresa..." 

La lliçó no l'aprendrem mai, però l'exploració de les fronteres és patrimoni dels creadors. Quan Calders vivia a Mèxic la companyia de Correus  promovia el llavors moderníssim servei de telègraf amb un eslògan (“No escriba. Telegrafíe”) que li inspiraria els seus famosos microrelats. Dècades abans, George Bernard Shaw escrivia inflamats articles contra la banalització del teatre perquè les obres noves ja duraven menys de quatre hores! Llegim llarg o llegim curt, però llegim textos substanciosos.

Màrius Serra. La Vanguardia. Secció Cultura. Dissabte, 21 d'abril de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir