Una ciutat amb totes les lletres

Feia mesos que no passejava pel barri de Gràcia, a Barcelona, i l’altre dia quan hi vaig tornar vaig tenir una sorpresa desagradable: els rètols preciosos de dues botigues antigues, d’aquelles de tota la vida, havien desaparegut. De fet havia desaparegut tota la botiga, però jo me’n vaig adonar perquè de sobte a la façana ja no hi havia aquelles tipografies tan especials.

Sovint quan camino per Barcelona sense cap finalitat, només pel gust de passejar, m’empesco una mena d’itinerari per llocs i coses que m’agraden. El fotomaton de la Granada del Penedès. Les cases i els arbres del passatge de Sant Felip. Les fotos taurines de Català-Roca als balcons de la Gran Via, tocant a la Monumental. Els dos rètols formaven part d’aquesta gimcana particular. A més, les dues botigues estaven molt a prop de la plaça del Rellotge. Una era l’antiga seu de l’editorial Salvatella, al carrer de Sant Domènec. A la façana hi havia unes lletres de color d’aram i traç adornat amb el nom: Miguel A. Salvatella. L’altra era la joieria Casa Sal, al carrer del Penedès, tal com proclamaven unes lletres d’estil art déco. A més, a la paret hi havia un mural de l’any 1933 que reproduïa les eines del joier, un rellotge, un diamant –tot el conjunt tenia un aire maçònic.

Em pregunto què se’n deu haver fet, de totes les lletres i el mural. Espero que algú ho hagi conservat tot. Fa anys que es parla de crear un Museu del Disseny Gràfic a Catalunya i, ¿veus?, aquest seria un destí ideal. A Berlín, per exemple, tenen el Buchstaben Museum, o Museu de les Lletres, que es dedica exactament a això. Recuperen rètols històrics –a vegades només una lletra per mostra– i els exhibeixen amb una foto que testimonia el lloc on estaven. Ara com ara, a Barcelona l’equivalent d’aquest museu és el llibre Barcelona gráfica, un compendi fotogràfic dels rètols històrics de la ciutat, recollits pel dissenyador América Sánchez.

Quan estan ben fets i tenen presència, els rètols formen part de la memòria popular, sovint amb més intensitat que els monuments més emblemàtics. Amb els anys, les bones lletres esdevenen elements decoratius de la façana, però la crisi també hi ha arribat. Desapareixen els rètols antics i bonics, i les poques botigues que obren trien tipografies funcionals, barates i lletges. Estic segur que no costaria gaire mirar-s’hi una mica amb els rètols nous: els grafistes tindrien feina i als vianants ens alegrarien la vista.

Jordi Puntí, El Periódico, 16 d’abril del 2012.


 

View Larger Map

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma