Chat-wins

Si Bruce Chatwin fos viu avui seria a Barcelona, assegut en una butaca de l'Alexandra o connectat des de qualsevol racó del planeta al II Congrés Volta al Món que s'hi celebra. Chatwin és una de les figures més destacades de la literatura de viatges del segle XX. Especialitzat en arts, escrivia pel Sunday Times Magazine quan l'any 1972 l'arquitecta nonagenària Eileen Gray li va parlar de la Patagònia en una entrevista. Dos anys després, Chatwin hi va anar. D'aquell viatge en sortiria el llibre -In Patagonia (1977)- que va forjar el seu prestigi com a escriptor de narrativa de viatges, escrita a còpia de llargs periples per l'Àfrica, Austràlia o l'Afganistan. Chatwin va ser una de les primeres personalitats  que va morir de Sida a finals dels vuitanta, quan el secretisme envoltava el VIH. El dia del seu funeral, descrit per Martin Amis en un dels textos que formen Visiting Mrs. Nabokov, l'Iran va anunciar la fàtua contra el seu amic Salman Rushdie, que hi assistia. La literatura de Chatwin discorre en la subtil frontera que separa la realitat de la ficció i, de fet, alguns dels seus interlocutors  el van acusar de fabular una mica. Avui, tindria un blog i els organitzadors d'aquest Congrés #voltaalmon l'haurien proclamat president d'honor. 
 
En aquest segle XXI molts viatgers obren el seu quadern de bitàcola a amics, coneguts i saludats. Així vaig poder seguir el 2008 la volta al món del Marc i la Mireia (viatge365.blogspot.com). Marc Elena, un dels organitzadors del congrés, és un exponent clar d'una generació talentosa que, en trobar moltes portes tancades en l'àmbit laboral, no només no s'arronsa sinó que creix. Avui cada blogaire disposa de quinze minuts, amb el matí destinat a la informació pràctica per fer una volta al món i la tarda a les experiències. El Congrés parteix d'un pressupòsit provocatiu: “Davant la crisi... la volta al món!”, i desenvolupa dos pressupostos: viure un any a Barcelona (per 14.000 euros) i viatjar un any per tot el món (per 8.000). Potser el conseller Mas-Colell hauria d'assistir a alguna de les sessions que permeten entendre aquestes xifres, com la de travessar oceans amb vaixells de càrrega  que presenta Bruno Sokolowicz. Si la Rambla de Catalunya us cau un pèl lluny, podreu seguir el congrés a través del mòbil. L'App Club de Viatges us connecta al hashtag #voltaalmón de Twitter, us permet conèixer els bloggers, tant els que són  al congrés com els que piulen mentre fan de Magallanes i, en definitiva, anar seguint la cosa com si hi fossiu. L'assistència prevista al congrés és alta, però els que ho seguiran en les múltiples formes de diàleg que representa el xat seran molts més. Queda clar que el cognom de Bruce Chatwin era premonitori.

Màrius Serra. Columna a Cultura de La Vanguardia, dissabte 12 de maig de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma