divendres, 25 de maig de 2012

Documentar el futur

L’etimologia no és pas una ciència exacta. La petja dels mots sovint es perd en aquell boirós territori del coneixement no documentat. Una boira que es fa cada cop més espessa quan ens acostem a l’origen del llenguatge, un dels grans misteris de la humanitat. De fet, només les branques més altes de cada idioma tenen fulles i fruits que podem datar amb precisió perquè en conservem la prova documental del primer cop que aquella paraula va ser usada. Els diccionaris etimològics, fruit d’investigacions tan prodigioses com les que va menar Joan Coromines en català i en castellà, són obres científiques que no exclouen la ficció. Recórrer l’arbre genealògic de qualsevol mot implica llegir un relat que sempre acaba en la foscor dels temps. L’especulació fonamentada ha arribat a establir hipòtesis tan colossals com l’indoeuropeu i el debat de l’origen de l’euskera es manté viu. L’estudi minuciós de les més de dues mil inscripcions en idioma ibèric fa que els experts en la llengua paleohispànica més documentada cada cop forneixin més dades al cabal de coneixement etimològic. Tot i això, es fa difícil preveure grans avenços en aquest camp, atesa la gran volatilitat verbal (per dir-ho en argot d’economista).
 
Per això no deixa de ser xocant assistir al part d’una paraula i poder-ne datar el dia de naixement. Digui el que digui Plató al Cratil, no hi ha cap paraula que no sigui inventada. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’Enciclopèdia encara recull la paraula pupí: “eufemisme irònic, inventat per Josep Carner, per designar els membres del PUP (Partido de la Unión Patriótica) del general Primo de Rivera”. És un cas excepcional de paternitat lexicogràfica reconeguda. Que l’inventor fos un prestigiós poeta hi devia ajudar, perquè els poetes eren els grans inventors de paraules fins que els periodistes els van començar a fer la competència. Ara, però, sembla que els economistes podrien rellevar els periodistes. El proppassat 6 de febrer els economistes del Citigroup Ebrahim Rahbari i Willem Buiter van firmar al Global Economics View un article sobre els riscos de la sortida de Grècia de la zona euro en el qual batejaven l’objecte de la seva anàlisi amb un neologisme: Grexit. Aquest nom amb ressons de xampú es compon del topònim Grècia i el mot exit (en el sentit anglès de sortida). En tres mesos i mig la situació s’ha anat complicant i el mot inventat per Rahbari & Buiter ha fet fortuna en els mitjans de comunicació. L’èxit de Grexit és paradoxal, perquè és un significant inventat abans que el seu referent es produeixi. Qui serà el primer que parlarà de Catalèxit?

Màrius Serra. Rum-rum a La Vanguardia. Dimarts 22 de maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir