El món abans d’‘Alien’

L’altre dia vaig anar al cine i van passar el tràiler de la nova pel·lícula de Ridley Scott. Es diu Prometheus, és de ciència-ficció i aquí no s’estrenarà fins al mes d’agost. Veient aquestes primeres imatges, s’entén de seguida que Ridley Scott torna al territori fascinant i pertorbador d’Alien, creada el 1979. Un cop a casa, vaig buscar més informació i vaig descobrir que el film explica la història d’una nau espacial —Prometheus— que a finals del segle XXI va a la recerca d’una civilització alienígena. També vaig descobrir que es tracta d’això que en diuen una preqüela, és a dir, que se situa just abans de la història que explicava Alien.

De moment —i que duri— el recurs a la preqüela sembla exclusiu del gènere fantàstic. Com que l’eix espai-temps ja està alterat d’entrada, els guionistes no han de patir gaire per la versemblança. Ho demostren exemples com les tres parts prèvies a La guerra de les galàxies, també X-Men: primera generació i, ben aviat, Men in Black III, que fa allò de viatjar al passat per canviar el curs de la història. Abans, quan els productors volien esprémer l’èxit d’una pel·lícula, n’encarregaven la seqüela, posaven un 2 al darrere del títol —com ara Grease 2— i a vendre entrades. A vegades l’èxit l’acabava convertint en una franquícia, com és el cas de Batman o del mateix Alien.

La majoria de preqüeles funcionen bé perquè de bon principi ja hi ha molts incondicionals del primer film, però potser les hauríem de veure com un símptoma de decadència. Fa anys que la indústria de Hollywood inverteix tots els diners en efectes especials i menysté els guionistes. Si ara recorren a la prehistòria d’Alien, no és per la seva força argumental —que la té—, sinó per l’atracció dels efectes especials. En el fons, però, sí que hi ha un problema de coherència. No els fa res inventar una trama anterior a Alien, però ni es plantegen filmar-la amb la tecnologia de 1979. El dia que les vulguem veure en ordre cronològic, primer la preqüela  i després l’Alien original, semblarà un viatge al passat, i no al futur.

Jordi Puntí, El Periódico, 12 de maig del 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma