dimarts, 29 de maig de 2012

Espe i l'espill

Recordo com si fos ara quan Esperanza Aguirre va atènyer el grau reial. Un rocambolesc episodi a Telemadrid la va transformar en la reina Isabel quevedesca, aquella monarca ranca de qui el sardònic poeta va burlar-se sense que se n'adonés amb el formidable “entre la rosa y el clavel, su majestad escoja”. Era la tardor de 2007. L'obsessió de la dama per controlar la televisió pública madrilenya tenia negres alguns dels seus professionals i un aprenent de Quevedo va colar-li un gol monumental en un anunci promocional de l'emissora. Sonava Lou Reed i el seu “I'll be your mirror” i els presentadors estrella del canal apareixien en diversos punts de Madrid aguantant un mirall. No pas un mirallet, sinó un com el que tothom pot tenir al bany. En aquella època preBankiana la televisió pública madrilenya pagava bons sous a Curry Valenzuela, Ernesto Sáenz de Buruaga o Fernando Sánchez Dragó. Ells eren alguns dels protagonistes d'aquell espot, per carrers i places, al metro o al parlament autonòmic que presidia (i presideix) l'ínclita Espe. La realitat de cada escenari apareixia rere el presentador i  el mirall en mostrava l'altra cara. La passejada, visualment molt atractiva, desembocava en un eslògan conclusiu que anava apareixent escrit per pantalla mentre una veu en off el llegia: “Telemadrid: espejo de lo que somos”. Tot plegat, la clàssica estratègia autopromocional de tantes emissores. Fins que algú es va adonar del subtext. Una altra lectura era possible amb només un petit desplaçament sil·làbic: “Telemadrid: Espe jode lo que somos”. Mai ningú no se'n va responsabilitzar, però queda clar que no va ser pas un atzar. Recordo haver sentit l'entrevista que la Ser va fer a la responsable de l'agència publicitària i com les seves excuses sonaven a xiulets. Xiulets dissimuladors, s'entén. 

L'èmul anònim de Quevedo que va perpetrar aquesta dilogia meravellosa probablement no era conscient de la finor definitòria que contenia la seva boutade. Divendres passat, caminant pels carrers de Madrid abans de la final de Copa, vaig rebre el mateix missatge de diversos madrilenys, coneguts i desconeguts: silbadla (noteu el gènere de la partícula enclítica). Espe exemplifica a la perfecció el terme de nacionalisme excloent que el ministre Q(wert)y volia prohibir. Sovint es diu que ella sola ha creat més independentistes catalans i bascos que no pas els líders sobiranistes. És probable. Però també ha molestat uns quants espanyols amb els seus exabruptes de zona nacional. Aquests que em demanaven que la xiulés, no sé pas si amb xiulet, flauta travessera, txistu, gralla o fiscorn, se senten tan espanyols com ella i “espejo de lo que somos”.

Màrius Serra. Rum-rum a La Vanguardia. Dimarts 29 de maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir