dilluns, 7 de maig de 2012

Flap, flap, flap, flap, flap, flap (l’helicòpter)

Tot i que me n’havia anat a dormir a Barcelona, el dimecres al matí em vaig despertar al Vietnam. Feia uns quants dies havia tornat a veure Apocalypse Now, la pel·lícula de Francis Ford Coppola, i la primera escena se’m devia infiltrar en el somni. De sobte vaig obrir els ulls, desorientat, suat, i damunt el meu cap vaig sentir con percudien les hèlices d’un helicòpter. Volava baix, passava i un cop i un altre, flap, flap, flap, flap, flap, i vaig trigar una estona a entendre la situació: d’acord, no era al Vietnam, però el desplegament policial semblava el d’una pel·lícula de guerra.

Durant aquests tres dies en què els senyors del Banc Central Europeu han estat d’exercicis espirituals a Barcelona, els veïns de la part baixa de la ciutat hem sigut testimonis d’una exhibició protectora sense precedents. Tot i que les forces de l’ordre només havien de vigilar i prevenir, la seva presència resultava aclaparadora. La determinació i la desmesura amb què el conseller d’Interior, Felip Puig, ensenyava al món dents i urpes —és una metàfora— m’ha fet pensar en en Casals, aquell individu pintoresc i golut, agent carlí que, segons explica Josep Pla, quan volia posar el seu cavall a galop cridava amb els ulls fora de les òrbites: “Carn, carn!”.

El dijous al matí vam conèixer més detalls del desplegament per terra, mar i aire. Vam veure imatges de les llanxes que patrullaven la costa i dels franctiradors que s’amagaven als terrats, i vam sentir de nou l’helicòpter que ens sobrevolava com un àngel de la guarda. A més, vam saber que duia una càmera que des d’allà dalt pot distingir primers plànols de cares i matrícules. És probable, doncs, que en algun moment em gravés mentre comprava el diari, llençava les escombraries o assentia quan un veí mirava al cel i cridava: “Això sembla el setge de Leningrad!”.

El dijous al migdia l’alerta es va redoblar perquè uns estudiants havien tingut l’acudit de manifestar-se. Els agents de paisà van desfilar amb les últimes novetats de moda urbana i els Mossos van assajar noves tècniques perquè la manifestació no sortís de mare. El divendres, després d’intercanviar-se direccions de mail, els senyors del BCE se’n van tornar a casa. Alguns es devien quedar a fer turisme pel seu compte, ara ja sense vigilància. L’helicòpter, però, va continuar patrullant sobre els nostres caps fins al vespre, flap, flap, flap, flap, flap. En qualsevol moment, vaig pensar, començarà a sonar La cavalcada de les valquíries de Wagner.

Jordi Puntí, El Periódico, 7 de maig del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir