dimecres, 2 de maig de 2012

Mono, Quadrofònic, Mono


Mono.
Ara que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro,
ha declarat (El Punt Avui, 26/4) que “la UE no preveu crear països artificials”, potser ve a tomb explicar que quan vaig presentar un llibre sobre les pròpies vivències a Catalunya el dia de Sant Jordi passat a Brussel·les mateix, els assistents (molts dels quals treballaven a la Comissió Europea) semblaven tenir ben clar que la dita creació era tan possible (i tan poc artificial) que ja s'havia d'anar en compte perquè tingués lloc sense cap mena de violència.
Quadrofònic.
Ara bé, el que em va impressionar més d'aquest públic brussel·lès internacional –a més de la seva manca d'antipatia montoresca envers el Principat– era el seu do de llengües: només per la qualitat del seu anglès es podria endevinar que parlar més d'un idioma no els resultava gens difícil. Acabat l'acte, un resident català de la ciutat m'explicava que Brussel·les era, segurament, el lloc d'Europa amb més poliglots per metre quadrat. I el fet és que tothom que anava coneixent dominava unes quatre o cinc llengües, pel cap baix. (Fins i tot sabent això, en entrar al restaurant italià on teníem una taula reservada, em va sorprendre que els meus amfitrions –tots!– s'adrecessin als cambrers en un italià perfecte, com si fos la cosa més normal del món.)
Mono.
Més sorprenent encara, si més no per a mi, era el multilingüisme dels brussel·lesos diguem-ne normals i corrents que treballaven a les botigues i als bars. Em saludaven en francès, em deien el preu en anglès i en sentir que els donava les gràcies en el meu neerlandès molt rudimentari, em responien a l'instant en un neerlandès del tot fluid. De fet, es veu que per treballar darrere qualsevol taulell brussel·lès és obligatori saber tant el francès com el flamenc i això que els neerlandesoparlants de la ciutat no arriben a ser ni un 12% de la població! Quin contrast amb l'actitud tan monòtonament uniformista dels talladors madrilenys del bacallà hispànic, el ministre d'Hisenda inclòs. No deu ser casualitat que aquest senyor, malgrat tenir les responsabilitats que té, és rigorosament monolingüe. Cosa que –ara que s'ha demostrat científicament que el bilingüisme estimula, i molt, les funcions cognitives i creatives (The New York Times, 30/5/11)– podria explicar per què ho té tan difícil a l'hora d'entendre certes coses tan òbvies.

Matthew Tree, El Punt Avui, 29/04/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir