París, llibres a mitjanit

Fa poc vaig passar un cap de setmana a París i el divendres a la nit, havent sopat, vaig fer una de les coses més agraïdes que té aquella ciutat: vaig passejar pel bulevard de Saint-Germain. Segur que no sóc gens original, però m’agrada anar amunt i avall sota els llums dels cinemes de l’Odéon, passar per davant dels cafès famosos, contemplar la gent que beu i fuma a les terrasses, seure al seu costat i demanar algun licor, un d’aquells que només beus a París i de nit. I després, més tard, m’agrada ficar-me a les llibreries de Saint-Germain. N’hi ha dues d’històriques —La Hune i L’Écume des Pages— que no tanquen fins a mitjanit, i remenar llibres a deshora sempre et fa sentir bé.

Aquell divendres, doncs, vaig entrar a La Hune i em va rebre Karl Marx. El pensador de barba patriarcal torna a estar d’actualitat i a les taules de novetats hi havia reedicions dels seus assajos i també uns quants estudis sobre el pes de les seves idees en aquests temps convulsos. A França com a mínim, vaig pensar, aquest revival deu ser una reacció a la política Sarkozy. Després, mentre voltava per la llibreria, fullejant còmics i novel·les de butxaca, vaig fixar-me en un cartell que anunciava el tancament de La Hune. No és que se’n vagin per sempre, tranquils, només deixen el bulevard Saint-Germain i el 5 de maig obriran una altra botiga dos carrers més enllà, en una emplaçament més discret i també més gran.

L’anunci de trasllat em va fer pensar en els títols que en el passat havia comprat a La Hune. Vaig recordar que el primer cop que vaig entrar a la llibreria me’n vaig endur, segur, alguna novel·la de Boris Vian, i potser una de Georges Perec, potser Les Choses. Després em va venir al cap Jean Echenoz i que un setembre m’hi vaig agençar Nous trois. També que anys enrere hi vaig veure una exposició divertida de Dana Wyse, l’artista que s’inventa medicaments miraculosos, i que fins i tot li vaig comprar unes pastilles per “recordar una infantesa feliç”. A mitjanit, abans de marxar, vaig comprar-hi un últim llibre: L’urgence et la patience, un assaig de Jean-Philippe Toussaint sobre l’escriptura literària, molt llaminer, i que per mi anirà lligat per sempre més a les visites nocturnes a La Hune.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 d’abril del 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma