Posar-se d'acord

Avui és el dia T. Com ja ha estat prou divulgat en jornades precedents, avui fa un segle just que va néixer a Barcelona en Tísner. Una de les moltes activitats organitzades amb el pretext de la commemoració permet fer una reflexió d'àmbit general sobre el gran enigma català del moment: posar-se d'acord. Un cop d'ull a les pàgines salmó els bastarà per adonar-se que els quadrets negres dels meus mots encreuats d'avui (així com els del crucigrama del meu company Fortuny) són diferents. Pretenen recordar el pegat negre que en Tísner transformà en un emblema de força iconogràfica similar al bigoti de Groucho Marx. La graella de Fortuny és original i tematitzada, però els meus mots encreuats d'avui no són només meus. La solució (que comença amb PLANIS PERENNE a l'1 d'horitzontals i acaba per ENSUMAR RIENT al 14 de verticals) correspon a l'última graella que va publicar en Tísner el 29 de juny de 1990 abans de jubilar-se de crucigramista i dedicar-se en cos i ànima a entrar en contacte amb un públic lector (de les memòries Viure i veure, sobretot) amb el qual havia somiat durant els anys d'exili però de qui gairebé no en coneixia la cara. Avui, doncs, les definicions són meves però les paraules que componen la resposta són les mateixes que van sortir publicades el 30 de juny de 1990 sota un comiat autògraf d'en Tísner que ocupava el rectangle exacte que solen ocupar els mots encreuats. L'endemà va sortir el número 1 de la nova sèrie de mots encreuats que avui arriba al número 7933 amb vocació PERENNE i tot RIENT. 
 
Però l'homenatge no acaba aquí. Els crucigramistes dels diaris de Barcelona ens hem posat d'acord per retre un homenatge conjunt al mestre Tísner, de manera que avui totes les respostes a tots els encreuats són idèntiques, de PLANIS PERENNE a ENSUMAR RIENT. Ho podran comprovar si resolen el de Miquel Sesé a El Punt-Avui, el d'Anna Genís a El Periódico, el de Pau Vidal a El País o el de Jordi Ventura a l'Ara. També els autodefinits de Jep Ferret i Marc Isern a El Periódico són temàtics, igual com el crucigrama de Fortuny. Cadascú hem definit a la nostra manera les 79 paraules (incloses les lletres soles) que Tísner va incloure en la seva última graella, però la solució és la mateixa. Per segona vegada des de l'editorial conjunt de la premsa catalana podem llegir el mateix en una secció de tots els diaris de Barcelona. És una modesta aportació que els enigmistes catalans ens permetem fer perquè la classe política en prengui bona nota. Si uns éssers tan enrevessats com els professionals de les reixes som capaços de posar-nos d'acord, ells no tenen excusa. Salut i verbs, mestre Tísner!

Màrius Serra. Rum-rum a La Vanguardia, dilluns 29 de maig de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma