divendres, 25 de maig de 2012

Tísner, edició prínceps

Han trobat dues pàgines inèdites d'El Petit Príncep, el llibre més traduït de la història després de la Bíblia (a més de 260 idiomes). El proper 16 de maig se subhastaran, a la casa Artcurial de París, dos fulls translúcids escrits a mà amb lletra de metge que contenen material inèdit. Els experts els daten entre 1940 i 1941. Vistos a contrallum, ressalta la filigrana del paper que feia servir Saint-Exupéry, i les proves cal·ligràfiques ho corroboren. De fet, el primer full conté una part del text que després, fil per randa, conformaria el capítol 19 del llibre, però la segona és del tot inèdita. En l'episodi perdut (o descartat) que no figura a cap dels 140 milions d'exemplars que circulen d'aquest llibre singular, el petit príncep arriba a la Terra i coneix algú. Aquest primer terraqüi, descrit com un “ambaixador de l'esperit humà”, no coincideix amb l'altre “ambaixador” que surt al text. L'exclòs del reialme petitprincipesc busca desesperadament una paraula perduda de sis lletres, de manera que gairebé no fa cas de les preguntes que li etziba el seu interlocutor. Potser per això alguns mitjans que es fan ressò de la troballa diuen que és un crucigramista. Molts lectors m'ha escrit per fer-m'ho saber. Gràcies. Al portal 324.cat llegeixo esparverat: “una espècie d'enigmarista (sic) que fa mots encreuats...”. M’apresso a dir que no hi tinc res a veure. Enigmarista, que a més hi surt en negreta, és una errada tipogràfica a l'hora de transcriure enigmatista, el terme savi que van triar al DIEC per referir-se al que en italià anomenen enigmista, és a dir, autor d'enigmes verbals com els mots encreuats, entre d’altres. Els experts diuen que la paraula de 6 lletres que busca l’enigmàtic personatge pot ser guerra, però el text no ho revela i  no aconsegueixo veure’n la definició a les imatges del manuscrit. Jo la definiria així: Comença per un malentès i acaba com un mal estès.
 
La notícia coincideix amb el centenari del pare dels enigmistes catalans. Ahir va fer dotze anys que va morir en Tísner i el proper 28 de maig en farà cent que va néixer el polifacètic Avel·lí Artís-Gener, un escriptor i enigmista que respondria a aquesta condició d'“ambaixador de l'esperit humà” que figura al manuscrit trobat. El 28 de maig els lectors de diaris gaudiran d'algunes sorpreses tisnerianes, però la troballa del personatge perdut de Saint-Exupéry és un bon aperitiu. La família de Pere Calders va cedir unes imatges inèdites que van il·lustrar el concert Cançons de la veritat oculta d'aquest divendres a L'Auditori. Allà, al costat del gran Pere Calders i la Rosa Artís, va treure el nas (i el pegat negre) el personatge perdut de Saint-Exupéry. No en tinc cap dubte. Era en Tísner.

Màrius Serra. Rum rum a La Vanguardia. Dimarts, 8 de maig de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir