dilluns, 28 de maig de 2012

Un Eurovegas a cada cantonada

Estic content perquè al bar on vaig a esmorzar han tret les dues màquines escurabutxaques que hi havia en un racó. No tinc res contra la gent que hi passava l’estona o fins i tot s’hi obsessionava, però no m’agradava gens començar el dia sentint aquella musiqueta de fira barata i el repicar de les monedes quan el jugador guanyava un premi. A més, d’un temps ençà, les màquines s’havien modernitzat i ja no en tenien prou amb la sonsònia enllaunada; ara la música era més estrident i de tant en tant se sentia una veu d’home que amb to autoritari cridava en castellà al jugador: “¡Avance! ¡Avance!”. Era com si tinguéssim al darrere un policia provant de dissoldre una manifestació i el cafè amb llet se’m posava malament.

Ara que hi penso, voltant pel món no he vist gaires llocs —per no dir cap— en què els bars puguin tenir una màquina escurabutxaques. Potser en algun pub anglès i en algun Kneipe alemany, però sempre són locals tronats, d’una certa nocturnitat i per a majors de 18 anys. Aquí no, aquí pots jugar-te els quartos en una màquina i alhora portar una criatura al coll, perquè es distregui amb les llumetes. La majoria de països solucionen aquests dilemes morals situant les escurabutxaques en una mena de casinos de barri que solen tenir els vidres fumats. És allò que abans se’n deia un saló recreatiu.

Parlant d’escurabutxaques. D’ençà que el magnat Adelson va començar a passejar el projecte Eurovegas entre Barcelona i Madrid —guanyarà Madrid, pronostico, Esperanza Aguirre i el PP no es deixaran escapar tants diners caiguts del cel—, m’he preguntat què hi tenien a dir els empresaris del joc d’aquí. Ara finalment ja han mogut fitxa i han explicat que ells també són capaços de muntar una mena d’Eurovegas, si els hi permeten.

És una jugada guanyadora. Així se situen a l’ombra de Mr. Adelson i s’acosten més al model americà, que és el paradís del joc i l’especulació. Tots els avantatges que demani el senyor milionetis, ells també els heretaran. En la llibertat per fumar, per exemple, o en un altre aspecte més important: els impostos que cal pagar com a taxa del joc. A Espanya la taxa pot arribar al 55 per cent, mentre que a Las Vegas és només del sis per cent. Per poc que s’aprovi una rebaixa d’impostos en els jocs d’atzar, i per tant quedi un marge de benefici més alt per al propietari, viurem un renaixement de les escurabutxaques als bars nostres de cada dia. ¡Avance, avance!

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de maig del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir